PUBLICITAT
FLASH
31-08-2003 14:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest cop, a diferència d'altres Sant Fèlix, no hi va haver sorpreses. Els resultats de la diada van correspondre a la feina feta prèviament per cadascuna de les colles i ningú va saber desmarcar-se del guió escrit per la lògica. Així, Sant Fèlix va explicar-nos el que, de fet, ja sabíem: que els Castellers de Vilafranca són la colla més en forma aquesta temporada, però sense la brillantor d'altres anys; que els Minyons de Terrassa estan un pas endarrere, capaços de mossegar; que la Vella de Valls apunta a la gamma extra però encara no la té, i que la Joves de Valls continua el seu procés de recuperació.
La diada, en conjunt, va tenir un nivell inferior al d'anys anteriors, i va patir llargues pauses que van trencar-ne el ritme. No hi va haver, aquest cop, motius per emprar el qualificatiu «històric» ni rècords batuts, tot i que Sant Fèlix de cap manera va decebre els aficionats.
No podia ser d'altra manera quan la diada va començar amb el castell més complex del repertori actual, el tres de deu, coronat per quart cop per uns Castellers de Vilafranca que encara no l'han pogut completar. El castell de deu va marcar ja d'entrada la diferència entre verds i malves, mentre que, en canvi, els vilafranquins comprovaven com els seus castells insígnia (la torre de nou, el quatre de nou amb l'agulla i el pilar de vuit) els estan donant més problemes aquesta temporada.
I és que el tres de deu també va marcar la diada dels Minyons, però en negatiu, ja que el peu es va ensorrar només amb quarts, molt per sota fins i tot del nivell assolit a l'assaig. Així, la plaça de la Vila va esdevenir realment l'infern dels malves, ja que en molts moments va semblar que el duel el mantenien més amb un sector del públic -que va pecar de hooliganisme- que amb els verds, que en canvi van donar mostres de fair play. L'intercanvi de xiulets i botifarres durant i després del cinc de nou va tancar-se amb aplaudiments mutus de reconciliació amb el pilar de vuit.
Polèmiques a banda, els Minyons van mostrar una gran capacitat de reacció després del castell de deu i van exhibir altre cop el cinc de nou i van coronar un pilar de vuit que, a més, va forçar els verds a fer un intent de l'espadat que s'haurien pogut estalviar.
La Vella no va poder beneficiar-se de la situació de «tapat» que tenia de sortida, tot i provar-ho. En una actuació similar a la de l'any passat, no va poder superar el nivell del tres de nou amb folre -castell en què, d'altra banda, va trencar la maledicció que darrerament l'afectava-, tot i que es va intuir que ho podrà fer en el tram final de temporada, especialment pel que fa al quatre amb el pilar. La Joves, finalment, no va poder aprofitar una bona ocasió per guarir les seves ferides, però continua treballant en la bona línia que l'ha de retornar al màxim nivell. Els vermells, de fet, van igualar el resultat de fa una setmana a l'Arboç.
PUBLICITAT
PUBLICITAT