PUBLICITAT
COL·LABORACIÓ
12-09-2003 10:55
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Avui és vuit de setembre. Un dia com qualsevol altre, si no fos perquè en el santoral del meu calendari he pogut llegir, aquest matí, l'enunciat d'aquest article. No és que tingui un calendari enrevessat. L'enrevessat devia ésser el qui va escollir el virginal epígraf.
En llegir-ho, el primer que he pensat és que totes les Marededéus són trobades, perquè algú els hi ha posat. Era un costum molt estès per aquestes latituds de: guerres perdudes, coses extraviades i pors seculars... En èpoques de confrontacions, la gent amagava tot allò que podia tenir un valor. Bé fora el material, el personal o l'espiritual. Potser, no tornaren mai més a recuperar-ho i foren trobats, desprès de ploure molt, donant origen a llocs paradigmàtics de la nostra geografia: Montserrat, La salut, El Far...
Desprès m'ha vingut el pensament... Com es fan dir aquelles, he de dir persones, sense distinció de sexes, que per diverses circumstàncies els hi han posat el Sant del dia? Trobada? Trobat? Bé, no n'entenc un borrall d'aquest tema, tot i que el neguit, qui sap-lo, m'empeny-hi a parlar-ne algun dia. Potser per Tots Sants, o, hi ha que dir De Todos los Santos? No emboliquem la troca. De fet, ja és sabut que, fins i tot, en això del santoral a uns els hi ha tocat molt i als altres molt poc.
© Francesc Badia
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT