REFERÈNDUM
12-09-2017 22:07
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Benvolgut nebot,
Des del més enllà, he cregut oportú fer-te arribar algunes reflexions que vaig fer el 31 d’agost de 1984 al periòdic Tothom per si et poden ser útils en aquest moment que, com a capdavanter de la vil·la, has de prendre decisions que afecten tota la població. Deia, llavors:
«Jo no sóc independentista, però a Madrid no ens entenen. [...] No és que els independentistes em facin nosa, ben al contrari, els veig necessaris com a grup de pressió [...]. Ara, això no vol dir que no demani la llibertat del meu poble. [...] Quan a Prada em van dir si jo era nacionalista, els vaig respondre que era socialista i no hi ha cap socialista que no sigui nacionalista per convicció. Creure en la llibertat dels homes suposa creure en la llibertat dels pobles. Us repeteixo el que deia Nin, un marxista-leninista: “no serà possible el desenvolupament d’un poble sense la seva llibertat”, i parlava de Còrsega i de Catalunya i d’altres llocs. [...] Actualment tenim un fort corrent al partit per recuperar la personalitat, fins i tot un grup parlamentari. [...] O ens donen personalitat o tornem a casa [...], no comprenc com alguns companys del PSC no han acceptat fer una política d’independitzar-se una miqueta del PSOE. [...] Estaria primer disposat a tornar al PSC, trencant amb la unitat, que continuar com estem fins ara [...], que des de Madrid em dictin quina és la política que el partit ha de fer a Catalunya, jo no hi passo».
Si tot això ho deia fa prop de 43 anys enrere, quan el poble de Catalunya no havia despertat del tot del seu desig de llibertat, pots imaginar el que diria avui, quan a Madrid continuen sense entendre’ns i el PSOE ha privat el nostre partit, el PSC, el de Reventós, de l’Obiols, del meu i del teu (suposo), de tota autonomia i personalitat.
Perdona, però m’han semblat oportunes aquestes reflexions. Rumia-t’ho.
Et desitjo bon encert en les teves preses de posició.
Pep Jai
NOTA. Qui ha transcrit aquesta carta, Josep Poca, creu convenient afegir: “Em temo que no eren del tot legals aquelles invasions dels tractors a les carreteres en defensa dels drets de la pagesia. I dubto molt que, sense aquelles mobilitzacions il·legals, hagués pogut existir mai la Unió de Pagesos”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT