Vegueria del Penedès

RELAT

D'adéus i testaments


Montserrat Lago Vilanova i la Geltrú

20-02-2018 12:15

Tota la família la plora, la neboda de la difunta, amarada en sanglots, no pot deixar de lamentar la pèrdua de la tieta

Rosa. EIX

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Tota la família la plora, la neboda de la difunta, amarada en sanglots, no pot deixar de lamentar la pèrdua de la tieta, mentre li diu a la seva germana- Era tan bona, en va oferir de deixar-me les seves maragdes a més a més de la casa de la Costa Brava- L’interpel·la da ha obert els ulls, semblant a les bruixes dels comtes, adients a la mala nova, -Com? Les maragdes eren per mi! Això de la Costa Brava ja em parlaren, el Mas de Masnou que és meu per dret no l’arriba ni a la sola de la sabata per l’emplaçament, crec que haurem d’arribar a un acord- A tot això el nebot mitjà protesta, -Ni somiar-ho les botigues de Salou que en són meves per dret de treball no valen res al costat del Mas i el xalet de la Costa, no estic d’acord!.

La germana de la difunta mormola: -No comenceu, encara no son fredes les restes i ja discutiu sens comptar per res en la meva persona, jo soc l’hereva directa i el gruix de cases, mobles, quadres i joies són de totes, totes, de la meva propietat-

La neboda petita de la difunta, ha donat un toc a la tieta i mare. -Era una dona molt rareta, però soc segura de que jo, era la favorita, un dia en ensenyar-me els robins, va insinuar-me que eren perfectes per el color de la meva pell, a més a més,  no penso pas renunciar als terrenys de Mallorca, un dia o altre haurà un ajuntament com Déu mana que en deixarà construir, per el cap baix, una dotzena de cases unifamiliars, o un hotel, són al costat del mar i es podria edificar un nou port, jo tinc molta mà al Ministeri corresponent.

Mentre la conversa gira en torn a la fortuna de la tieta el mausoleu ha rebut capsa i muntanyes de corones de les societats, associacions, familiars i amics que li volien retre el darrer homenatge, si més no, per quedar bé.

Des del taüt, la difunta riu, entremaliada, ajaguda en seda i vellut i seda; ja fa temps que va fer redactar un nou testament, amb el corresponent certificat metge confirmant tenir  les facultats mentals molt ben ordenades, en el qual  deixa tota la seva fortuna a associacions, fiables, d’ajut al pròxim i també per els animals maltractats.

Espera amb delit poder veure els rostres i els crits, abans de que l’aura de vida l’abandoni, restant el seu karma  satisfet per sempre més, no és una venjança simplement justícia familiar.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.