DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

Crònica des de Palestina (I)


Eduard Pinilla

19-01-2004 19:23

L'autor relata la jornada del 27 de desembre com a brigadista a terres palestines

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.

Avui hem anat a Qalkilya. Hi havia manifestació i força internacionals
hem anat cap allà. La manifestació era a les 11:30 del matí. Entre el que hem trigat a negociar amb els taxistes quant pagàvem pel trajecte, que si hem de fer transbord uns quants cops, entre carreteres tallades i tot plegat hem arribat a Qalkilya a la 1 llarga del migdia. La mani ja havia acabat.

Molts internacionals no han ni pogut entrar a la ciutat. S'ha tancat. És
increïble l'acostumats que estan els palestins a les dificultats de la seva vida diària. Els nens no paren de riure i de jugar. Davant l'allau de "checkpoints" que hi ha els palestins es busquen la vida i et porten per camins molt difícilment transitables però que ells han de transitar per mirar de fer la vida una mica més portable. Hem trobat un ckeckpoint que no ens ha deixat passar com a represàlia a l'acció que ahir vam protagonitzar. Han aïllat el poble.

Avui ens hem assabentat que apart de la noia ferida lleument i del jove israelià ferit greument hores més tard l'exèrcit israelià va arrestar un altre jove israelià. Uns companys nostres gallecs que fan de fotògrafs freelance han estat aquest matí a Nablus on se celebrava el funeral per un jove palesti. Ens han explicat, i ho podem corroborar perquè hem vist les seves fotos, que s'ha viscut un autèntic escenari de guerra. Ni una sola arma s'ha vist de la part palestina. Només desenes de nens (alguns no passaven dels 6 anys) tirant pedres contra els tancs. El resultat ha sigut de 3 palestins ferits. He vist una foto presa a 2 metres de distància on es veia un noi que en cap cas tenia més de 15 anys amb un tret poc més avall del cor. Diversos tancs ocupant el centre de la ciutat.Dos tancs tancant l'únic accès des de l'exterior de la ciutat. Desenes de jeeps de l'exèrcit.Els tancs apuntant a periodistes armats amb una mortífera camera de fotos. No té nom.

Poc després ens hem assebentat que han mort un noi del camp de refugiats de Balata.

El nostre grup hem estat una bona estona esperant per poder entrar a Qalkilya.No ha sigut possible. Cada moment ens deien que en pocs minuts els estrangers podrien entrar a la ciutat.No ha sigut cert.Hem intentat ajudar una dona palestina amb el seu fill a entrar a la seva ciutat.L'exèrcit els hi prohibia.No hi ha hagut manera.Portava un nen de 3 anys que estava mort de fred.Ni així. Al checkpoint d'entrada a la ciutat imagineu la situació que en cap cas és gens diferent a la de qualsevol altre checkpoint: joves en edat de fer
el servei militar (18 o 19 anys) armats amb una ametralladora, amb actitud xulesca i prepotent, amb odi evident a tot el que ensumi a àrab, parlant en to despectiu a burlesc a dones i homes que els doblen i en casos tripliquen la seva edat...

Ara no tinc cap dubte que estic presenciant una neteja ètnica.I la impotència que sento és tant gran que necessito escriure aquestes línies per desfogar-me. Quan vas pel carrer i veus un nen palesti i el mires als ulls aquests semblen dir-te:estem tocats pero no enfonsats. LLuitarem fins el final.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.