PUBLICITAT
OPINIÓ
25-01-2004 20:23
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Amb to col·loquial, veu alterada i molt emprenyat us tinc que dir que m'acabo de tallar intentant obrir una llauna de sardines. D'aquestes que duen anella i que el fabricant destaca en l'envàs el bonic rètol d'obre-fàcil.
La mecànica és la següent. S'agafa l'argolla. Estires, suaument, i la llauna es té que obrir amb tota facilitat. Doncs, he acabat: a punyalades amb les sardines, un anell al dit que no duia i un trau a la ma esquerra, que no feia altra cosa que intentar ajudar.
Des de aquí faig una crida desesperada, producte del dolor que m'empeny, als fabricants i/o empreses d'envasats. Senyors, vostès no han obert mai una llauna? O, un iogurt, un paquet de formatge o un d'embotit llescat? Provin-lo. És molt divertit. Sobretot, si es té pressa.
De pas que comproven en pròpia carn lo ben acabats que estan els seus productes i posen fill a l'agulla en la difícil tasca que consisteix, per a vostès, millorar, amb tants anys de no intentar-ho, uns recipients que, ara si, forment part de la cadena de distribució de la Comunitat Europea... Perquè no intenten fer la mateixa prova amb altres productes del reste de països comunitaris? Veuran, potser sorpresos, que tancar fort o enganxar amb ciment a prova de llop, no és la solució per anar per aquests mons de Déu.
Una altra cosa seria que, de no fer-ho, la qualitat del producte es veiés minvada. Però qui pot discutir la qualitat del formatge francès, el salmó noruec o del caviar iraní que, per cert, no pertany a la Comunitat? Escatin una ampolla de vi de qualsevol país productor de la CEE. Tant difícil és fotre un xic de cera al tap de l'ampolla, en lloc de tenir que fer el número, amb l'ampolla entre les cames, com si fóssim cagant.
En els perquès, no hi entraré. Només els demano una mica de misericòrdia. Per mi i pels meus conciutadans. No pot ser tant difícil, aconseguir obrir un pot de confitura sense tenir que castigar-lo fent-li pim-pam al cul. O buidar un garrafa d'aigua de set litres al terra perquè, desprès del tap de rosca, ens hem trobat amb un precinte rebel.
Els que escrivim, tenim l'avantatge pel que respecta a la resta de mortals, de poder buidar les nostres frustracions amb l'exercici de l'escriptura. Però el tall, fa mal, com hi ha món!
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT