OPINIÓ

HELMUT NEWTON

---

Enric Roca

27-01-2004 20:02

Dissabte passat va morir als vuitanta-tres anys, víctima d’un accident de circulació, el fotògraf australià d’origen alemany, Helmut Newton, provocant una gran commoció en tots els cercles artístics. Amb ell desapareix un dels retratistes més coneguts després d’una dilatada carrera, en la qual va tenir oportunitat de treballar per a les revistes Vogue, Elle i Playboy.

En la dècada dels vuitanta, dos eren els fotògrafs que tallaven el bacallà (i mai millor dit) en l’especialitat del nu femení: David Hamilton i Helmut Newton. Ambdós representen una concepció diametralment oposada de plasmar la nuesa de la dona. Hamilton era el fotògraf del glamour, de la bellesa, de la tendresa, del romanticisme. Llums tènuement velades, contrallums ressaltant la silueta insinuant, pits de caramel, pell clarament texturada. Les seves fotografies eren com una escena darrere una subtil mantellina, amb una clara atmosfera de somni. Era l’estil Hamilton. En aquell moment, en el que aquest art m’apassionava tots els fotògrafs volien fer retrats estil Hamilton. A vegades no era necessari tenir a mà una model despullada. N’hi havia prou amb una cara femenina, un filtre adequat o fins i tot, en cas de necessitat, la col.locació d’una mitja davant l’objectiu per aconseguir l’efecte buscat. L’estil Hamilton era una mica hereu dels fills de les flors, de l’època hippy, dels barrets de palla, de les cares adolescents i pigallades, de les cintes en el cabell i les túniques blanques. Les seves figures són fugisseres com el record d’un somni al matí, l’entorn és mediterrani, eivissenc, tot tocat per una llum enteranyinada i melangiosa.

Newton, pel contrari ensenya tot el que Hamilton amaga. Les dones del fotògraf australià no estan completament nues, però mostren clarament el lloc al qual el sexe masculí, desinhibit, hi dirigeix la mirada. El resultat provoca una mirada lúbrica; són fotografies per ésser contemplades sense cap concessió a la insinuació, al pudor. I llavors el vestit es converteix en fetitxe. Les sabates de taló esdevenen pedestals per poder contemplar i admirar el que ja de per sí és evident, les mitges de seda, allargant-se fins a les natges posen un contrapunt encara més eròtic a l’escena. Una fusta d’amazona contundent ens enfila per les perilloses parets del sadomasoquisme. Newton ensenya la dona com un obscur objecte de desig, com un tòtem i no com un tabú, endinsant-se en les zones més primitives del cervell del mascle. Provocació, sí, per les formes, per l’entorn, per la utilització obsessiva del blanc i negre, amb la finalitat de que cap color destorbi la mirada crua, després d’un cop d’ull furtiu comprovant que estem sols, que assaboreix amb fruïció les setinades pàgines. Newton deia que era un voyeur professional. Mentre la majoria dels addictes a l’activitat visual gasten grans quantitats de diners per poder satisfer la seva afecció, ell presumia de que el seu vici li reportava grans beneficis.

Realment, podia dir que era un home afortunat.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies