PUBLICITAT
OPINIÓ
02-02-2004 17:11
Ara que el teixit empresarial se'ns està descosint per tot arreu, no és moment adient per fer massa conya. Però si pensem que els treballadors japonesos estimen la seva empresa... A naltros, això, ja ens fot una gràcia que t'hi petes. Només un afegitó, abans de començar. Res no és el que sembla. Tampoc l'humor aconsegueix solucionar els problemes, tot i que ajuda a pair-los.
A la pública i a la privada també.
*El cap, mai no té la raó, i el pitjor és que ell ho sap.
*Quan hi hagi quelcom a fer no ho donis al teu cap, fes-ho tu, no sia que s'acostumi.
*Si ja ho has fet, no pateixi's, segur que t'ho retorna.
*L'empresa és la teva llar, sinó, treu els comptes de les hores que hi passes.
*Com que l'empresa és la teva llar, si a final de mes no cobres, discuteix-ho amb la teva dona.
*Si ets pobre, és perquè la teva empresa no ho és.
*Si la teva empresa creix, segur que et quedes sense feina.
*Si et quedes al carrer, perquè la teva empresa ha fet fallida, canta fill: AL·LELU...IAAA..!
*Avui, les empreses no fan suspensió de pagaments, obren sucursals.
*L'aturat és un ésser lliure. No us entristiu. Penseu que hi ha qui, la llibertat, els costa més d'un infart.
*Quant el cap borda, justifica el seu sou.
*El contrari del correvesidiguesli és el no-corris, no-vagis i fes-te'l mut.
*La secretaria del cap, paga impostos.
*L'obrer, paga impostos però no té dret a secretaria.
*Si la burocràcia no existís, hi haurien molts més treballadors.
*Si la burocràcia no existís, l'atur arribaria a cotes insospitades.
*De no existir la burocràcia, treballarien els que ara treballen, però molt millor.
*La classe obrera és la classe social més cobejada. Els patrons venen reclamant la seva condició d'obrers des dels temps de la Maria Castanya.
*L'escalafó social dels executius és molt curiós. Ordre: paràsits. Classe: xucladors. Subclasse: hemofagocits.
*L'empresa som tots, sense ànim d'ofendre.
*L'estat és com una empresa plena d'angelets.
*Per tant, hisenda és una empresa amb una sanejada cartera de clients.
*L'obrer cobra poc, per produir molt, de tot allò pel que tindrà que pagar bastant, si vol menjar, no massa. Inaudit. Insòlit.
*La economia es basa, fonamentalment, en la força de treball, els mitjans de producció i el mercat. Si la força de treball la posa la mà d'obra, els bens o mitjans de producció es compren amb els beneficis que proporciona la mà d'obra empleada i el mercat es nodreix del consumidor (en la seva majoria, els integrants de la classe obrera què pilotes pinten aquí uns quants?
*La paga de Nadal, el lot i les propines, recorden el blat i les festes que l'antic imperi romà repartia entre el populatxo per a tenir-los contents.
*Les empreses donen als treballadors menys diners d'els que es mereixen, per perdre'ls de vista. Analitzem-ho, potser ens convingui!
*A l'obrer qualificat se li puja de categoria perquè segueix-hi fent el mateix que feia, sense molestar massa.
*A qui se li apuja el sou, per les bones, no és de fiar.
*Si poguéssim, ens augmentaríem el sou nosaltres mateixos. Altres ho fan i no és mal vist.
*Si el teu cap et diu que no hi és, senzillament, es que no hi és. El pitjor del cas és que tu saps que no és veritat.
*Si el cap no ve pels matins, no siguis mal pensat, és que fa horari flexible...
*Si no ve per les tardes, no pensis que la culpa és de la migdiada. Segurament, estarà gestionant-se un millora salarial de mitja jornada.
*En el treball tens que ser puntual. Recorda. A l'escola et deien el mateix.
*En el treball tens que ser obedient i mostrar el degut respecte pels teus superiors. A l'escola et deien el mateix.
*A l'escola et suspenien per no haver estudiat. En el treball et suspenen de càrrec i de sou per no haver volgut aprendre la seva lliçó.
*De ser així, procura cobrar a la teva escola els endarreriments que et deuen.
*Escolars del món sencer, uniu-vos!
*Si el teu cap insisteix en donar-te un cop de mà. Procura que no sigui al coll.
*L'esport de la lliure competència té sempre un campió: el seu propi nivell d'incompetència.
*Un obrer fa servir, per terme mitjà, 35.770 hores de la seva vida per anar de casa al treball i d'aquest a casa. Per aquests 1.490 dies, amb llurs corresponents nits, li podrien concedir l'Òscar a la fidelitat.
*El que una persona llenci quatre anys de la seva vida per la finestra, al sistema, tant se li en fot.
*Quantes vegades no t'hauràs repetit que aquesta vida és una absurda repetició.
*El tedi i la monotonia, són les claus de la perpetuació d'un sistema prou monòton i no menys avorrit.
*Abans, quant ens muntàvem una mani, nosaltres anàvem davant i els grisos darrera. Llevat quant els hi dúiem una volta de avantatge. Avui, els grisos, són blaus i els maniseros no estem per hòsties, que bastants n'hem rebut. A les noves generacions, amb amor.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT