FLASH

Francesc de Dalmases i Carme Junyent faran dues conferències organitzades per l’SLC de Sant Pere de Ribes

---

Nota premsa/Ajt Sant Pere de Ribes

02-03-2004 16:57

Dalmases parlarà de “Les publicacions periòdiques en català” i Carme Junyent, de “L’escola entre la identitat pròpia i la diversitat”

D’altra banda, “L’escola entre la identitat pròpia i la diversitat” és el títol de l’altra conferència, que farà la professora Carme Junyent, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, el dia 12 de març, a les set del vespre. Les dues conferències s’han organitzat en col·laboració entre el servei de català i les biblioteques.

Publicacions en català
En la conferència de Francesc de Dalmases, el president de l’APPEC farà una presentació general de les múltiples publicacions que s’editen periòdicament a Catalunya i que es publiquen en català, com també de l’associació que presideix.

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va néixer l’any 1983 amb la finalitat d’aplegar les publicacions escrites en català, de venda al públic o mitjançant subscripció no gratuïta, l’àmbit de difusió de les quals siguin les terres de llengua catalana. Vint-i-un anys després del seu naixement, l’APPEC agrupa 120 revistes, de periodicitats diverses i temàtiques molt variades, que tenen una mitjana de difusió conjunta de 775.000 exemplars mensuals i una audiència estimada de més de 2,5 milions de lectors. Entre aquestes capçaleres trobem, amb una periodicitat que va des del setmanari fins a la publicació semestral, tipologies de tota mena: informació general, esports, cultura, història, música, decoració, pensament polític, religió, premsa infantil i juvenil, muntanyisme, etc.

Les revistes associades a l’APPEC tenen un important paper en la normalització lingüística del país, sobretot en l’àmbit dels mitjans de comunicació, i han creat una àmplia base de lectors en llengua catalana. En vuit anys l’APPEC ha passat de tenir 45 revistes associades a 120.

Identitat pròpia i diversitat
Carme Junyent centrarà la seva conferència en el paper que ha de fer l’escola a l’hora de plantejar el fet de mantenir la identificació amb uns trets comuns compartits pels ciutadans d’un país i, a la vegada, assumir la diversitat que comporta la societat actual. Junyent és especialista en l’estudi del contacte entre llengües i cultures i sobretot ha estudiat els processos de substitució lingüística.

Nascuda a Masquefa el 1955, Junyent és doctora en filologia romànica i professora titular de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Ha escrit diversos llibres, entre els quals destaca Les llengües d’Àfrica (1986), Les llengües del món (1989), Vida i mort de les llengües (1992) i Contra la planificació (1996). És especialista en llengües africanes i en la vida i la mort de les llengües, tal com es pot observar a partir dels títols dels llibres, i també ha escrit uns quants articles per exposar el futur previsible de la llengua catalana, com, per exemple, “El català, una llengua en perill d’extinció?”.

En aquest escrit, hi lliga uns aspectes i els altres quan exposa que “el fet de dedicar-me a les llengües africanes em va portar inexorablement a l’estudi dels processos de substitució lingüística”. L’article descriu les fases de la desaparició d’un idioma i els símptomes que l’anuncien (la reducció de la base territorial, el comportament lingüístic i la pèrdua de prestigi) i conclou que, si bé no és una llengua sentenciada, el català ha entrat en un procés de risc evident d’extinció: “(…) el català és una llengua, no tan sols en perill d’extinció, sinó que ja és una llengua en procés d’extinció. Això no vol dir que sigui una llengua sentenciada, ni que el procés hagi entrat en fase terminal o irreversible; només vol dir que, si no en trobem el desllorigador, ben aviat el procés s’acabarà tal com està previst en aquest fragment”. La professora Junyent creu que el català forma part del 90% de patrimoni lingüístic mundial que desapareixerà durant el segle XXI i advoca, per tant, per trobar solucions comunes: “(…)I és que els processos de substitució lingüística tenen tants trets en comú que és inevitable pensar que, de la mateixa manera que anem plegats cap a l’extinció, hem de capgirar el nostre destí conjuntament…”.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies