LITERATURA
02-09-2019 11:25
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Hi ha històries que es converteixen en un mite personal. Un dia, el dia de la revelació, va passar un fet tan significatiu que ha esdevingut un dia fundacional en la trajectòria periodística i intel·lectual de Xavier Garcia Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950), aleshores un jove de 18 anys. Aquell dia 18 de juliol de 1969 (que, sigui dit de pas, ja era un dia per no viure de manera banal), a l’estació d’Ascó el va venir a rebre, hospitalari, mossèn Joan Masip, prioratí nascut a Cabacés, i que en aquell moment era el rector de la parròquia de la Torre de l’Espanyol, una població que, amb els boscos en flames, s’ha posat al mapa aquest mateix juliol arran dels incendis esdevinguts a diverses poblacions de la comarca de la Ribera d’Ebre.
Aquest 18 de juliol de 2019 ha fet 50 anys, doncs, de la descoberta i fascinació per part de Xavier Garcia d’un escenari de les terres del sud de Catalunya, tan oblidades encara ara, i que tanta vida li han donat com ell els ha donat vida a través dels seus escrits. Perquè si fem un repàs de la bibliografia de Xavier Garcia, que per la seva magnitud deixa bocabadat, veurem la quantitat de llibres que l’escriptor ha dedicat a la reivindicació i defensa d’unes terres i els seus problemes, i d’una gent tan soferta com afable i amb transparència d’ànima. Ho sé perquè durant uns anys amb la família passàvem l’estiu al Priorat i vam recórrer, per proximitat, no poques poblacions de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, on ara viu Xavier Garcia, i les terres de l’Ebre. I si el riu Ebre entra pels ulls i per les orelles amb el seu so d’aigües que llisquen, també hi entren uns paisatges amb muntanyes d’una bellesa escarpada i magnètica, i unes terres en les quals s’hi cultiva la vinya i les oliveres, construint un paisatge humanitzat que augmenta el valor d’un espai natural màgic en el qual fins i tot els núvols i l’aire parlen amb veu pròpia.
Per aquest motiu sempre m’ha plagut llegir la saga d’Homenots del sud que Xavier Garcia ha anat publicant (Edicions el Mèdol, 1994; Arola Editors, 2004 i 2014), el darrer dels quals, i quart de la sèrie, porta el segell Silva editorial. En aquesta ocasió 29 homenots i una donassa que cal conèixer a través de la mirada de Xavier Garcia, un escriptor-periodista d’encuny singular i, per tant, d’estil inclassificable, com correspon a un bon llaurador de les paraules i expressions genuïnes. I perquè els lectors es puguin fer una idea d’aquest art de posar l’orella i escriure amb imaginació sense deixar mai de fer crònica i periodisme, podríem trobar un referent en Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura del 2015. El jurat va destacar l’escriptura polifònica de l’autora, ja que qui parlava en els seus textos eren els seus entrevistats.
Per l’interès de la trajectòria humana, intel·lectual, artística i activista en defensa d’un territori sovint maltractat i el seu patrimoni material i immaterial per part dels entrevistats, tant si els lectors els coneixen com si no, recomano la lectura d’aquestes entrevistes que, en el seu conjunt, ja poden formar part d’una «Enciclopèdia humana del Sud», com en el seu moment va dir la periodista Carina Filella, d’El Punt Avui respecte d’aquests homenots aplegats en els llibres de Xavier Garcia.
Amb un llenguatge tan amè com ple de referències culturals, Xavier Garcia, un homenot ell mateix!, ens presenta Homenots del sud, fins ara l’últim de la sèrie, amb la seva proverbial cordialitat i salerós enginy periodístic, ja sigui que els hagi anat a trobar en un arxiu, un despatx, un estudi o un taller, ja sigui que hi hagi parlat en una excursió pel territori o en el transcurs d’un dinar. Gent de les comarques de Tarragona i les comarques de l’Ebre, bé perquè hi hagin nascut o hi hagin parat casa i família, que donen testimoni del seu treball i creativitat perseverant i que cal, i tant que cal!, fer visible i apreciable en totes les seves dimensions. I sinó ja m’ho diran els lectors quan hagin llegit aquestes entrevistes-retrat d’uns homenots que, afegides a les anteriors, reflecteixen tot un univers: la Catalunya del sud i que Xavier Garcia desplega davant dels nostres ulls i ens fa escoltar la seva veu a través dels homes i les dones d’aquells indrets benaurats i que cal preservar com el tresor viu que són. I és que la terra fa la gent com la gent fa la terra.
PUBLICITAT
PUBLICITAT