"Y entonces llegó ella"

---

Míriam de Lamo

02-04-2004 12:10

Una comèdia oblidable a base de gags més que grollers

Idear un bon acudit, una comicitat enginyosa, no és gens fàcil. D’això deu ser ben conscient el director de "Y entonces llegó ella", John Hamburg, i per no complicar-se la vida -ni complicar-se-la tampoc a l’espectador-, el nordamericà ha rodat un llargmetratge a base de gags no ja barroers, sinó escatològics, sense gràcia, ni cap, ni peus. La pròpia història no és res de l’altre món: l’argument es centra en el despit d’un jove (Ben Stiller) que descobreix una infidelitat de la seva dona durant la mateixa lluna de mel, i a la que busca una substituta (Jennifer Aniston). La relació amorosa que inicien els dos nois és la trama d’una pel·lícula que, si no pretengués recórrer a l’humor més simple i fins i tot desagradable, potser podria salvar-se.
Stiller interpreta al paper a que ens té acostumats a les seves pel·lícules ("Algo pasa con Mary", "Los padres de ella"), un Míster Bean modern, gafe i insubstacial que ja cansa. Per la seva banda, Aniston, que ha demostrat durant anys les seves dots còmiques a la sèrie Friends, no pot salvar un paper basat en l’excentricitat inexplicable d’un personatge que no s’aguanta per enlloc. A mida que transcorre la pel·lícula, les aventures i desventures de la parella -amb química cinematogràfica zero- cauen en picat en una comicitat estúpida, i insalvable. Si bé Stiller va aconseguir despertar riallades a Los padres de ella, un llargmetratge ben construït i amb escenes realment divertides, en aquest film no qualla ni el guió, ni els personatge, ni l’humor. Per tot això, "Y entonces llegó ella" no serveix ni per a una d’aquelles tardes de diumenge avorrides, en què un espera riure una mica i poc més. Llàstima, però, que el carisma mediàtic d’Aniston i Stiller atrauran més d’un espectador despistat, que només sabrà on s’ha ficat un cop surti de la sala de cinema.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies