PUBLICITAT
01-06-2004 21:33
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Reconvertir el passat per aconseguir un present i un futur a mida que esquivi un destí poc agraciat és un desig que a qualsevol li ha passat pel cap, alguna vegada. El protagonista dEl efecto mariposa és capaç de fer-ho: viatja en el temps tantes vegades com pot per evitar les tràgiques conseqüències que provoquen dos incidents durant la seva infància i adolescència. El seu únic objectiu és millorar un present que pot tenir mil formes segons els fets que hagi viscut els primers anys de la seva vida. Amb aquest fil argumental, els directors del llargmetratge, Eric Bress i J.Mackye Gruber, signen una pel·lícula que, en un principi, enganya; i és que no es tracta del típic film que narra les experiències universitàries del jove de torn, sinó dun autèntic remolí dhistòries marcades per un passat gairebé tràgic. Lhabitual «què hagués estat de la meva vida si...» compta al film amb un alt contingut dramàtic, que arriba a mostrar escenes més que crues a lespectador. El protagonista de la història, Evan Treborn, lluita així contra el seu propi passat, fracassant una vegada darrere laltre en els seus intents de millorar els seus dies actuals, i els del seu entorn.
Lacció transcorre de manera àgil durant bona part de la pel·lícula, i el factor sorpresa enganxa, sense dubte, lespectador més reticent. El nus de la història, però, acaba fent-se llarg, i sinsisteix massa en els viatges al passat del jove. Tot i així, un cop acaba el film, el públic es troba amb un bon material per reflexionar sobre les desenes de destins que cadascú porta a sobre, en funció de les experiències que hagi viscut. Això, junt amb loriginalitat de la pel·lícula, aconsegueix que El efecto mariposa deixi un bon regust de boca.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT