FELICITAT
07-12-2020 19:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un eixelebrat el va liquidar. Ens hauria de fer pensar molt… Als 5 anys, la mare li deia que “la felicitat és clau per a la vida”. Tant ho interioritzà que, quan anà a escola i li preguntaren què volia ésser, de gran. Respongué: “feliç”. Llavors, se’n mofaren, retreient-lo que no entenia la pregunta. Ell, però, ho va contradir al·legant que “no entenien la vida”.
“Ésser honest no et garanteix un munt d’amics… Però et proporciona els correctes”. Està clar que, quan ell mateix deia que “és rar no ésser rar”, podem arribar a entendre el sentit d’aquest contrasentit. “Viure és fàcil amb els ulls tancats”… Amb moltíssima gent que acluca els ulls davant la injustícia, la fam, la guerra, la incultura i totes les mancances d’un món que ens presenten com a modern i global. Al bell mig de la COVID19 i sense voler ésser moralista, aquesta figura -clava allò que, a molts, no agrada sentir-. Malgrat “alarmes” com la present, les desigualtats entre primer i quart món haurien de sacsejar consciències. Justament el què sempre feia en John, un apòstol de la pau: “all you need is love”… “L’amor i la pau són eterns. I no un clixé. Els qui pensen això darrer estan ancorats als anys 60”.
“La vida és allò que ens va succeint mentre duem a terme altres plans”. Ara bé, l’important -seguint els consells del nostre personatge- és que “cal creure en allò que un fa, fer-ho i dir-ho”. “Imagine there’s no countries / It isn’t hard to do /Nothing to kill or die for / And no religion too / Imagine all the people / Living life in peace”. Reclamo com a lícit imaginar un món on no hi ha països. On totes les persones viuen la vida en pau. Insistint en la filosofia del cantant, “no necessites ningú que et digui qui ets. Tu ets el que ets. El que vols ésser”. I somiar aquests reptes no és tocar a morts. “I have a dream”… El somni que tenien en Martin Luther King, la mare Teresa de Calculta, el bisbe Pere Casaldàliga, en Bob Kennedy i tants d’altres que ja no són entre nosaltres.
Amb l’exemple concret d’en John Lennon, arribo a establir que “cadascú esdevé el reflex de la música que escolta”. És un principi que ell mateix mantenia i pregonava. “No necessitem una espasa per a tallar flors”. Tot ho hem de fer més senzill. Fa massa anys que estem perdent el temps miserablement.
PUBLICITAT
PUBLICITAT