29-04-2021 14:10
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Hi ha música de qualitat que no precisa d' esforç intel·lectual intens. No tota la música bona exigeix intel·lectualitzar el que els músics interpreten i el públic escolta, com ha sigut el cas del darrer concert que varem fer al Palau de la Música Catalana de Barcelona amb obres de Alban Berg i Robert Gerhard. També hi ha música bona que entra més quasi per la pell que per l'oïda. És aquest el programa que oferim diumenge proper dia 2 de maig.
Las Cuatro Estaciones Porteñas de Ástor Piazzolla (Mar del Plata, Argentina, 1921 , Buenos Aires,Argentina, 1992) entren per la pell i emocionen. Piazzolla, inicialment intèrpret del bandoneón evoluciona cap a la creació. El tango el viu en directe a casa seva, a New-York coneix el jazz i a París estudia la gran música. Aquesta evolució el porta a ser el músic argentí per excel·lència, criticat per els amants del tango més essencial però finalment acceptat per Gardel (i que me perdonin els uruguaians) i l'Argentina sencera. La semblança de Las Cuatro Estaciones Porteñas amb les quatre estacions de Vivaldi en son una mostra d'aquesta evolució.. Estan escrites entre 1965 i 1970 i no representen una obra concebuda per ser interpretada unitariament. Cada una de les estacions de l'any foren pensades per interpretar separadament per un conjunt de violí, piano, guitarra, contrabaix i bandoneón . Amb aquest conjunt d' instruments Piazzolla enamorà els argentins. Ginastera (1916 - 1983) i Piazzolla són els compositors que des del sentiment nacionalista argentí enllacen amb la música que coneixem genèricament com a clàssica.
La Serenata per orquestra de cordes en mi major (del 1875) d' Anton Dvorák (Txèquia 1841 - 1904) és una de les obres més estimades pel compositor. La va escriure en deu dies el mateix any en que va néixer el seu primer fill i la melodia flueix feliçment. Es diu d'aquesta obra que tota ella demostra i genera bonhomia. Dvorák la va escriure en un moment en què tot li anava bé; feliç a casa seva havia aconseguit una beca governamental que li donava estabilitat econòmica per dos anys. Dvorák, un dels compositors nacionalistes per excel·lència representa, amb Smetana (17 anys major), el bo i millor de la música de la Bohèmia d'entre segles.
Veniu a l' Auditori Eduard Toldrà aquest proper diumenge. La Camerata Eduard Toldrà vos farà sortir de concert relaxats i feliços.
Jaume Aguiló
Associació Musical Eduard Toldrá
PUBLICITAT
PUBLICITAT