Vegueria del Penedès

LITERATURA

Pleamar


Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú

12-06-2021 9:21

Novel·la on s’analitza el món de les noves tecnologies, mòbils i xarxes socials a les quals els joves, s’hi enganxen amb gran facilitat i com element de socialització però també amb dependència que va en augment cada dia creant autèntiques addiccions

Coberta de 'Pleamar' d'Antonio Mercero. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Novel·la que s’endinsa en el món de la nova tecnologia i la nova comunicació. Les noves formes i els nous llenguatges que fonamentalment el joves usen. Així al llarg de la narració veiem com youtubers, instagramers o els anomenats influencers van apareixent i les influències reals que poden tenir sobretot en la joventut. Hi ha generacions que ja han trencat amb aquets llenguatge perquè no el poden seguir o no el comprenen i aquest fet ha generat una bretxa generacional que queda palesada en el fets que s’expliquen a la novel·la. També en el decurs de la investigació els protagonistes, els dos policies, que s’ocupen del cas del segrest d’una parella de youtubers veiem i constatem quin són els diversos codis en que es mouen molt joves en el món tecnològic i les addicions que s’han creat a l’entorn dels aparells de comunicació virtual.

Antonio Mercero (Madrid, 1969) és llicenciat en Periodisme. Va treballar en les agències de notícies LID i FAX PRESS, dirigides per Manu Leguineche, entre 1990 i 1992, i va ser col·laborador de la Gaseta dels Negocis a Nova York.

En 1994 va començar a treballar com a guionista en la sèrie Farmàcia de Guàrdia. Des de llavors, ha escrit en sèries com a Hospital Central, Llops, MIR i Set dies al nu. També ha escrit les minisèries El pacte, dirigida per Fernando Colomo, i El Rei, de Norberto López Amado.

En cinema ha col·laborat en el guió de La Vergonya, dirigida per David Planell, i és coguionista de les pel·lícules Quinze anys i un dia i Feliços 140, de Gràcia Querejeta.

Ha publicat les novel·les La quarta mort (2012) i La vida desatenta (2014). El final de l'home (2017), va ser el primer lliurament de la sèrie policíaca protagonitzada pel policia Carlos Luna, que passarà a dir-se Sofia Lluna després de la seva operació de canvi de sexe. Després d'un calorós acolliment per part de la crítica i els lectors arriba el segon lliurament: El cas de les japoneses mortes. Els drets de totes dues novel·les han estat venuts per a una sèrie de televisió.

Ara torna al gènere policíac amb dos nous protagonistes que ben segur donaran gran satisfaccions els seus lectors.

Les germanes Müller, la Martina i la Leandra pengen cada dijous alguns aspecte de la seva vida i ho fan com Pleamar, son imatges de la quotidianitat, baralles entre germanes, roba que gasten, marques de calçat, les seves actuacions són seguides per milions de seguidors en el canal de YouTube. Però un dijous es penja un vídeo en que les dues germanes apareixen emmordassades en un ambient hostil, escenari tenebrós i elles apareixem ploroses i semblen desesperades, atemorides, com si estesin en un gran perill. Quan es penja aquest vídeo els seus seguidors volen creure  que es tracta d’algun nou episodi però sembla que no serà així.

Paral·lelament a l’aparició d’aquest vídeo els seus pares denuncien las seva desaparició, no saben on són les dues germanes i partir d’aquí s’inicia el treball policial.

Amb un cert escepticisme i també amb dubtes després d’haver visionat el vídeo de les germanes per part dels encarregats de la investigació que recau en una parella de policies força peculiar.

L’inspector Darío Mur i la subinspectora Nieves González, comencen a treballar en les diverses hipòtesi que es poden fer. En Dario Mur és un home a la ratlla de la cinquantena ha sortit d’un   divorci força tocat, és lector de literatura clàssica i manté un conflicte amb la relació amb la seva filla Àngela que arriba als límits del tolerable. I per altra banda la Nieves González és una policia jove que és addicta a les cites en línia tot i que sembla que no en troba cap que la satisfaci. La Nieves ha estat víctima d'assetjament sexual a la comissaria per part del seu cap a qui va denunciar , aquest fet ha provocat que molts dels seus companys li facin el buit. En definitiva dos personatges que carreguen els seu propis problemes i procuren que no influeixin en les seves investigacions.

Mentre comencen a burxar en els entorns de les noies i la seva família. Un pare cirurgià plàstic d’un cert renóm, una mare tertuliana dels programes del cor i tot els seus companys, nuvis i també el paper d’altres youtubers i els representants que escanyen a les noies per treure’m tot el rendiment possible. Diverses línies d’investigació des de la possible venjança d’una dona a qui el seu pare va fer una operació que la va deixar gairebé desfigurada fins a altres personatges famosos competidors en el món mediàtic. Les investigacions que van avançant, però quan es penjat un nou vídeo en que es mostra la mort de la Martina en directe fa que la investigació ara ja estigui sota la pressió d’evitar la mort de la germana.

Després de moure’s entre diversos possibles implicats l’acció es trasllada fins a Mazagón a Huelva, que és on ha aparegut el cadàver de la Martina. 

Aquest fet esperona la feina dels policies i van lligant caps en mig d’una teranyina de possibles culpables per motius diferents.

Finalment es resol la situació amb un final inesperat i força sorprenent, però potser intuït en algun moment de la lectura.

Novel·la on s’analitza el món de les noves tecnologies, mòbils i xarxes socials a les quals els joves, s’hi enganxen amb gran facilitat i com element de socialització però també amb una dependència que va en augment cada dia creant autèntiques addiccions.

A la novel·la el relat col·lateral de la relació entre l’inspector Mur i la seva filla Ángela, ell es considera un mal pare i ella amb permanent rebel·lia contra el món. La convivència impossible és una anàlisi de la relació paterno-filial i com els fills i filles a voltes es consideren incompresos i tenallats per la figura del pare. Interessant la relació i la reflexió sobre aqueta relació.

Plenamar és una novel·la de lectura ràpida,àgil, i amb creixent interès a causa de l’estil narratiu que va transmetent idees i missatges amb molta acceleració, la trama manté l'interès fins arribar a un final esplèndid, inesperat i molt ben previst travat i que pot explicar que a vegades s‘actua amb irracionalitat davant els fets que ens porta la vida i les relacions que tenim.

Pleamar
Antonio Mercero
Narrativa hispànica
Editorial Alfaguara
Barcelona, abril del 2021

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.