NOTA DE PREMSA

La restauració del claustre del Palau Maricel

---

VD

10-08-2004 17:02

La important alteració d’aquests elements l’hem de relacionar, per tant, amb l’acció de les sals solubles que, transportades des del mar en forma d’aerosols, arriben als materials petris de l’obra i, mitjançant processos de dissolució i cristal·lització, van esmicolant-los. També sembla decisòria l’acció erosionadora del vent. Tot això es tradueix en l’aparició de diverses lesions com ara la disgregació i la caiguda dels grans minerals i dels elements fòssils de les pedres, la formació de fissures i d’escames, etc.

També cal parlar de l’alteració d’un antic recobriment superficial que es va aplicar a la superfície dels elements de pedra amb la finalitat de protegir-lo, el qual, en enfosquir-se, ha comportat una modificació important quant a la percepció del cromatisme original de l’obra. Des d’aquest punt de vista cal dir que els autors del claustre van introduir, mitjançant una acurada selecció de pedres de diferent color, un efecte colorista prou interessant per tal de fer més singular l’obra que estaven construint.

A partir d’aquí, es proposa una doble línia d’actuació. Per un costat, l’aplicació de tractaments específics de l’àmbit de la conservació-restauració de béns culturals, els quals incidiran en les característiques físiques i mecàniques d’aquests materials per tal de millorar-ne la seva durabilitat (neteja, dessalatge, consolidació, hidrofugació). Per un altre costat, la realització de nous elements petris, elaborats segons el model dels originals, per substituir aquells que han perdut la seva funcionalitat.

A més a més, cal dir que qualsevol intervenció sobre el patrimoni històric i artístic s’ha d’emmarcar en uns criteris generals, per tal de garantir-ne el resultat final i permetre el manteniment del significat de l’obra. Per això, és important respectar la concepció original del claustre i assegurar l’estabilitat i la integritat de tots aquells elements més singulars que hagin de ser separats del conjunt, com són els elements medievals que formen part de les columnes.

Aquesta part del Palau Maricel objecte d’intervenció és, en el fons, una escenografia creada artificiosament amb la recreació d’uns elements edificatoris de tipologia històrica (claustre, galeria d’arcuacions, etc.), en els quals s’han utilitzats uns elements constructius precedents, d’època medieval, mesclats amb d’altres de nova factura de tipus historicista, fets a posta.

Aquesta concepció d’escenografia cal que sigui conservada per motius de tipus històric i, per tant, creiem que s’han de conservar in situ el major nombre possible d’elements, independentment de l’època en què van ser realitzats.

Igualment, considerem fonamental la preservació dels elements medievals que hagin de ser separats del conjunt perquè el seu estat de conservació no garanteix, a curt o a mitjà termini, la realització de la seva funció estructural. Aquests elements són capitells i àbacs, els quals han de ser dipositats en ambients tancats amb condicions ambientals més favorables per a la seva futura pervivència.

Per això, considerem que cal mantenir in situ tots aquells elements que encara continuen realitzant la seva funció estructural, de manera que només es substituiran aquells elements que l’han perduda. De fet, però, hi ha una excepció a aquesta norma. Es tracta d’un capitell que mostra un bon estat de conservació però que, a causa del seu valor històric, es considera necessària la seva substitució des d’un punt de vista purament conservatiu.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies