08-10-2004 17:17
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Presumit, enamorat perdidament duna noia i apassionat pels gats, Hellboy no és un monstre qualsevol; això és el que demostra el director mexicà Guillermo del Toro portant al cinema un còmic de la Marvel nascut els anys 90, que té prou atractiu com per donar peu a un film daventures que supera la prova amb nota. Gràcies a una ironia permanent, Hellboy no és la típica pellícula fantàstica; les seves dues hores de metratge sarriben a fer curtes en un guió rarament intelligent en aquest tipus de films. Des de linici de la pellícula -que transcorre durant la Segona Guerra Mundial- fins a lactualitat, del Toro retracta a la perfecció un heroi capaç de derrotar els monstres més terribles, però també dangoixar-se per un amor no correspost. A través duna ambientació tètrica, amb escenes que arriben a posar la pell de gallina a lespectador, el film narra les aventures del protagonista en una lluita que va més enllà dels cops de puny i la sang habituals. Lacció transcorre al film a base dun toc de misteri i moltes gotes de sarcasme que demostren que no cal recrear-se en les escenes de violència per aconseguir distreure el personal. Ron Perlman, com a Hell Boy, és la sorpresa de llargmetratge; mitjançant una caracterització excellent, lactor encarna a un monstre entranyable que, enlloc de provocar malsons, provoca el riure més sarcàstic. I és que sha de reconéixer que amb el film, Del Toro obre un camí cap a un cinema fantàstic més intelligent, menys violent i igual de comercial que caldria veure més sovint a les pantalles.
PUBLICITAT
PUBLICITAT