Vegueria del Penedès

LITERATURA

Stella


Frederic Llopart Vilanova i la Geltrú

12-03-2022 10:01

La publicació del llibre va generar un gran debat mediàtic ja que va posar damunt la taula un dels episodis més funest i trist durant l’època nazi

Coberta de 'Stella' de Takis Wurger. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

La novel·la ens presenta la figura de l’Stella una delatora de jueus, ella mateixa jueva, que al llarg del període de repressió va fer nombroses denúncies que van fer que molts jueus fossin enviats als camps d’extermini.

Afrontar la història més sinistre no deu ser fàcil ja que víctima i botxí es coneixen, saben l’un de l’altre, però per altra banda també els botxins estan sotmesos a pressió, saben que no si delaten ell o les seves mateixes famílies seran els que prendran el rumb els camps d’extermini.

Debat moral doncs el que planteja la novel·la.

És possible salvar-se enviant els altres a una mort segura?

És possible servir a qui extermina el teu poble?

Dilemes morals que la protagonista ha superat o obvia per poder continuar vivint, o sobrevivint, ella i salvant els seus.

Nascut el 10 de juny de 1985 a Hohenhameln, Takis Würger és un periodista i autor d'origen alemany. Ha treballat com a corresponsal de guerra per a Der Spiegel, cobrint Afganistan, Líbia o Ucraïna.

Würger va estudiar Periodisme a la Henri Nannen School for Jornalism a Hamburg, rebent premis per la seva trajectòria periodística com el Deutsche Reporterpreis i el CNN Journalist Award.

El seu debut literari es va convertir en un èxit de vendes. D'altra banda, la seva segona novel·la, Stella, que dedica al seu besavi, a qui van assassinar en una cambra de gas, va provocar gran polèmica i va ser objecte de debat a la seva terra natal.

 

Nascuda al sí d'una família jueva que pateix la persecució dels nazis, Stella és una dona cultivada que fa de model en una escola de dibuix i alhora diu fer classes de llatí. És molt atractiva, vol dedicar-se al món de l’espectacle i de fet canta en algun dels molts cabarets que eren famosos al Berlín de l’època del nazisme, cabarets mig prohibits però en els que s’hi podien trobar dirigents del nazisme i altre gent sense vincles amb ells. Físicament tenia  un aspecte que no contradeia ni de lluny els paràmetres ètnics de la dona ària: era rossa, de pell blanca i ulls blaus. 

La novel·la comença coneixent al protagonista junt amb l’Stella. El Friedrich un jove suís que viu amb els pares, quan era petit va tenir un enfrontament i fruit de la baralla va perdre part de la capacitat per distingir els colors. Els pares tenen una relació molt complicada, viuen prou bé, la mare però és fervorosa seguidora de Hitler fins l’extrem que marxa a Alemanya a viure amb un oficial nazi. Friedrich vol conèixer Berlin després d’haver fet algunes lectures de la ciutat i es mou pels seus ambients més festius.

L’efervescència del nazisme ja està en un moment alt. Arriba a Berlín amb la voluntat de seguir estudis de dibuix.

Viu folgadament amb les factures que el pare li va pagant i a més és ciutadà d’un país neutral i per tant amb una certa capacitat de moviments sense que sigui molestat per les autoritats.

Allà coneix a la Kristin que el fascina i de la que s’enamora i amb qui comença a viure l’ambient del Berlin de nit. Uns ambients en que viuen i es barregen aquells que malden per sortir de l’asfixia que significa el règim del III Reich.

L’ambient de nit plena de festa, disbauxa i barreja de gent contrasta amb la repressió que es va produint cada dia amb més evidència sobretot contra al població d’origen jueu.

Amb la Kristin acudeix als cabarets i a les festes oficials a les que hi acudeix convidant per un dels altres personatges importants en la trama de la narració, el Tristán Von Pappen, un oficial de les SS que porta una doble vida per una banda forma part del sistema de repressió i execució i per altra banda en els moments d’embargament i racionament viu amb totes les comoditats possibles a base de contraban, estraperlo i el mercat negre.

El Friedrich s’enamora de la Kristin, però aquest es mostra molt esquiva amb desaparicions estranyes i sospitoses fins que un dia en una de les visites que la Kristin fa al Friedrich aquest s’adona que va plena de ferides i cops com si algú l’hagués torturat i apallissat i ella li explica que ha estat detinguda i maltractada pels nazis. Ell sense pensar-s’ho acudeix a veure el torturador amb ànim de revenja però el botxí li explica algunes coses que el trastornen i que fa que demani explicacions a la Kristin que li explica part de la veritat i quin és el seu nom real i com està sotmesa per les SS a fer de delatora de jueus per salvar a la seva família.

A partir d’aquí hi ha batalla interior que té el Friedrich sobre el comportament de l’Stella o la Kristin fins que li toca prendre grans decisions que significa perdre a la seva estimada i la seva estada a Berlín malgrat el fet li dolgui.

La narració és crua i quan acabes la lectura i tanques el llibre et queda un regust agre.

La història ens situa en la tessitura d’esbrinar qui és víctima i qui és botxí i això cal fer-ho amb un llibre que fa pocs judicis que planteja el fets i que té uns personatges que són creïbles i que a més estan molt ben descrits.

No és un llibre fàcil i l’autor ha rebut crítiques i denúncies per posar damunt el paper unes situacions que són realment molt difícils d’acceptar. Ara però les investigacions ja parlen de moltes altres “Stella” que sota la pressió, el xantatge i l’amenaça van haver d’actuar de delators de jueus a Berlin.

Una història que commou i alhora ens planteja la fragilitat humana i com de despietada pot ser aquesta condició humana.

Impactant.


Stella
Takis Wurger
Narratives 119
Angle Editorial
Barcelona, setembre 2020

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.