Miquel Porter Moix, un home polifacètic

La presentació de l'exposició anirà a càrrec de Martí Porter i comptarà amb l'actuació musical de Jeannette Porter, directora de l'Escola Municipal de Música de Sant Sadurní, i Boris Porter, fills tots tres de Miquel. Divendres 6 de novembre a les 20 hores, a la Biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya.

Es tracta d'una mostra d'homenatge a qui fou historiador de l'art, músic i crític de cinema, un home polifacètic, humanista, amant dels reptes més arriscats i personatge destacat de la història més recent de Catalunya, que va lluitar per construir un país més just, més lliure i més culte

MIQUEL PORTER MOIX (BARCELONA, 10 DE MAIG DE 1930-ALTAFULLA, 18 DE NOVEMBRE DE 2004)

Fill de llibreter, la música, la literatura i l'art van formar part de la seva infantesa. A partir de 1954 comença a participar activament en projectes dedicats a la recuperació i conservació del patrimoni cinematogràfic, a la història del cinema català, espanyol i universal, en la creació del primer cineclub català amb continuïtat Cercle Lumière amb Alexandre Cirici, així com en la didàctica i en la catalogació fílmica, activitat que no deixarà mai de desenvolupar. Com a resultat, seran nombroses les publicacions historiogràfiques que publicarà en l'àmbit artístic i cultural, així com destaca la creació de COCICA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), embrió documental i patrimonial de futures institucions públiques relacionades amb el cinema. La coincidència a la universitat amb Ricard Salvat el 1956 provocarà el naixement de l'anomenat 'Teatre Viu', teatre experimental basat en la improvisació. El 1969 també començarà la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona, institució a la qual restarà vinculat fins a la seva jubilació l'any 2000, després de ser Catedràtic d'Història de l'Art i professor emèrit.

El 1957, juntament amb la seva dona Guillemette Huerre, amb qui va tenir sis fills, crea el primer cineclub infantil i s'interessa per activar a cançó en català, fundant el col·lectiu Setze Jutges, que donarà origen al moviment musical i artístic “La nova cançó”. El 1960 inicia les col·laboracions com a crític cinematogràfic a la revista Serra d'Or, Destino, Avui, Jano i als anys vuitanta a la Revista de Catalunya. Durant aquests anys, viurà intensament l'activitat dels cada cop més emergents cinefòrums, arribant a tos els racons de la geografia catalana. A partir dels anys seixanta seran habituals i nombroses les participacions com a conferenciant en congressos, com a membre i president de jurats en festivals cinematogràfics tant en l'àmbit nacional com internacional i en nombroses projectes cinematogràfics o televisius en tasques de muntatge, supervisió, guió o fent d'actor.

També va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC i Cap del servei de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1990 fou secretari general de la Intersindical Confederació Sindical de Catalunya i President rector de la Universitat Catalana d'Estiu el 1996.
El Premí Gaudí d'Honor, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català, porta el seu nom des de l'edició de 2014 i La Filmoteca de Catalunya li va retre homenatge el mes de novembre de 2014, amb motiu del desè aniversari de la seva mort.

FONS MIQUEL PORTER I MOIX

El fons agrupa la documentació generada per Miquel Porter i Moix tant durant la seva carrera professional com en la seva vida familiar. Cronològicament comprèn el període 1930-2004, any del seu traspàs.

Després de la mort del Dr. Porter i Moix l'any 2004, els hereus cediren el fons documental a la Universitat de Barcelona. Posteriorment el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI de la UB) rep aquest fons amb l'objectiu d'aplegar i fer fàcilment localitzable i accessible la producció d'aquest professor d'història de la cinematografia i catedràtic de Universitat de Barcelona.