Raydibaum en concert al Bar Itàlia

El seu recorregut discogràfic comença amb l’EP “Grided Elephant” (2004) i l’LP “The Biggest Box” (2006). Dos treballs cantats en llengua anglesa que li serveixen al grup barceloní per autodefinir-se com a banda on impera l’energia, el viatges musicals emotius, els arranjaments acurats i l’obsessió per aconseguir un so personal i reconeixible. El primer gran canvi del grup arriba amb “Manual de gènere catastròfic” (2008), que van enregistrar per primera vegada íntegrament en català i on comencen a buscar estructures simples que fan més amable la seva música. Aquest so arriba a la seva màxima esplendor l’any 2011 amb “Per fi potser demà”. Una col·lecció de cançons molt més lluminosa on el pop i el rock adquireixen calidesa i proximitat amb un regust musical clàssic i atemporal.

El seu darrer treball, “Estructures sota terra” (2014), és un disc profund, obscur i, sobretot, lliure de convencionalismes que marca un nou punt d’inflexió en la trajectòria del grup i deixa clara la seva inquietud musical, buidant tota la tensió i la visceralitat del moment present per transformar-la en cançons enèrgiques, intenses i fosques. “Estructures sota terra” és un esforç per crear bellesa des de la penombra, des del més profund de les entranyes. La banda de Barcelona fa un gir estètic i salta al buit sense mirar enrere, però mantenint la coherència de la seva trajectòria i un so innegablement propi.