Clara Segura protagonitza Conillet

Conillet és la selfie d’una dona polièdrica, una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares –mare, amant, treballadora, ser humà, ser social, ser viu...– pesa més que les altres? La protagonista de Conillet divideix el temps i multiplica els dies; ella mateixa es multiplica i es divideix, un cop rere l’altre… Però, per més que s’hi esforça, no li surten els números.
Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim, tot i que salvatge i amb un particular sentit de l’humor, a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur... que travessa el temps per arribar a tot arreu però que, al contrari dels superherois de pel·lícula, està morta de por: la por pels fills, la por de la soledat, de les mentides, de les ferides… La por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa…
Conillet diu allò que sempre penses i no fas, o allò què penses i no goses dir. És un retrat íntim però alhora col·lectiu. L’estriptis emocional d’una dona de cap a peus. Una veu femenina desacomplexada. La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un xuclador, un anar i venir frenètic al ritme d’un timbal de Duracell, que dura i dura i dura… Però què passaria si un dia, a totes les conilletes del món, se’ls acabessin les piles?
Marc Martínez dirigeix aquesta adaptació d’El conejito del tambor de Duracell de Marta Galán.