Juan de la Rubia presenta “L’Obstinat” en el concert d’orgue a l’Església del Vendrell

Juan de la Rubia, amb el magnífic orgue Scherrer de 1777 de l’Església del Vendrell, ha preparat el que entén per l’obstinat  com un fil conductor, més enllà de la repetició dels baixos o dels fragments sobre els que es basteixen les obres: ens proposa un concert basat en tot allò que és recorrent, en tot allò que es repeteix, siguin recursos rítmics, melòdics, dibuixos, petites cèl·lules... Un regal per als  sentits i per a la memòria efímera: en definitiva, un atac constant a la nostra glàndula de la satisfacció.

Les diferents obres que conformen el programa permetran seguir activament aquestes repeticions, i també les variacions i contrastos que els autors han anat aplicant a cadascun dels temes. Per exemple: l’obra de Raison planteja un doble joc en el Cristie. D’una banda, proposa un tema per la passacaglia que va repetint-se i va incorporant les fantasies de l’autor. De l’altra, resulta ser el mateix tema que Bach utilitzarà a la seva Passacaglia i fuga en Do menor que sentirem cap al final del concert. El tema es reconeixerà fàcilment, i permetrà adonar-se’n que Bach l’amplia (hi posa 4 compassos més) i sobre ell construeix, segons de la Rubia,  “una de les millors obres que Bach va compondre per a orgue”.

De la resta del programa destaca la cinquena veu de l’obra de Frescobaldi (repetitiva) que, segons la partitura, l’organista no ha de tocar sinó que l’ha de cantar... cosa que de la Rubia assegura que no sempre fa: moltes vegades la toca i llestos que, tal com diu ell: “no estic dotat d’una bona veu, així que prefereixo no fer patir el públic...”. També és destacable el recurs de Byrd amb l’obra basada en dues notes “com tocs de campana”, o el recull de “flors” que el frare Martí i Coll va publicar en dos enormes volums l’any 1706 i que presenten diferents tècniques sempre sobre el fil conductor de l’obstinat.

Juan de la Rubia, natural de la Vall d’Uxó (Castelló), és expert en el repertori d’orgue de tots els temps. El màxim reconeixement li ha arribat en quatre àmbits: la música per a teclat del Renaixement i el Barroc espanyols, les grans obres del Romanticisme, les seves improvisacions i les seves interpretacions de Bach.