Vespres de la Beata Verge d’Antonio Tarantino

Vaig escriure Vespres de la Beata Verge després d’un succés. Un noi que vivia al meu edifici havia començat a prostituir-se transvestit prop de la caserna Cavalli, on havia fet el servei militar uns mesos abans. Això havia provocat un violent conflicte amb el seu pare, després del qual havia abandonat la llar familiar per anar a viure a Milà. Un dia, em vaig assabentar que aquell noi s’havia suïcidat, llançant-se per la finestra.
Aleshores, em vaig inventar una nova versió de la història: el pare, una nit, rep una trucada telefònica del fill, que li confessa la seva intenció de suïcidar-se.
El pare comença a inquietar-se. Aquest pare –que és un modest venedor ambulant, un home que juga a cartes, que s’expressa en un llenguatge rude, la llengua dels mercats, la llengua que sol utilitzar per criticar la seva dona i els seus fills– comença a poc a poc a expressar-se en un altre registre.
A través de l’ús d’una mena de llengua poètica, intenta acompanyar el seu fill cap a la salvació, en aquest trànsit entre la vida i la mort. Una salvació propera a la imatge del Leteu, el riu de l’oblit, és a dir, una salvació cap a un paradís pagà.
El pare va a recuperar les despulles del seu fill al dipòsit de cadàvers de Milà per tornar-lo a portar a Torí i poder-lo enterrar dignament. L’amor tardà del pare pel seu fill que ha transgredit les normes socials potser té el poder de redimir la figura mateixa del pare.
Antonio Tarantino

FITXA ARTÍSTICA
Autor Antonio Tarantino
Traducció Albert Arribas
Direcció Jordi Prat i Coll
Interpretació Oriol Genís i Guillem Gefaell

Espectacle recomanat a partir de 16 anys.
Espectacle emmarcat en la programació d'adults.  Consulteu les condicions d'accés a les sales per a menors.