Commemoració dels 40 anys de la Marxa de la Llibertat a Cubelles

L'estiu de 1976 va tenir lloc la Marxa de la Llibertat, la primera mobilització general de la societat civil de les terres de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona. La Marxa fou creada en defensa dels drets polítics i la llibertat nacional de Catalunya, uns mesos després de la mort del dictador. Duia per lema Poble català, posa't a caminar i va ser durament reprimida per un agònic règim franquista que impedia l'organització i el pas de les diverses columnes de caminaires que travessaven el país. Va començar el 4 de juliol i havia de cloure el 12 de setembre a Poblet. Els diferents governs espanyols la van prohibir i van reprimir els participants amb violència, multes i detencions però el moviment popular va donar prova de la seva força. La columna Abat Escarré de la Marxa de la Llibertat va passar per Cubelles el dimecres 18 d’agost a la tarda esdevenint la primera manifestació que es produïa al centre del nostre poble i la primera vegada que a Cubelles es cantaven Els Segadors en públic d’ençà la Guerra Civil.

Josep Calvet i Oriol Luján, autors del llibre, estudien aquest episodi històric com a mostra representativa de l’enorme rellevància que tingué la lluita ciutadana en la recuperació de la democràcia després de la mort de Franco. A més, l’obra detalla aspectes que foren claus per a l’organització de la Marxa i explica la repressió policial patida per les persones manifestants, violència fruit de l’existència de complicitats entre institucions governamentals, cossos policials i sectors de l’extrema dreta.

Josep Calvet en parlarà de tot això amb la intervenció del principal impulsor de la Marxa, Àngel Colom. També hi haurà la participació d’alguns penedesencs que van patir repressió i detencions: Josep Arasa (l’Arboç), Víctor Capdet i Joan Pujol (Vilanova i la Geltrú).

Josep Calvet (La Pobla de Segur, 1965) és doctor en història i investigador del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus. Entre les seves publicacions destaquen Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944 (L’Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014).