Presentació/Vermout de "Fes-me la permanent" d'Anna Carreras

Cal dir de seguida que la demanda de fer-se la permanent per part de la protagonista no és real sinó la metàfora d'un desig: la permanència d'un amor que amb el pas del temps esdevé impossible. Amb tot, hi ha una permanència: la de l'amor sentit i expressat, diria que gairebé en termes absoluts, per la protagonista d'un relat escrit amb la intensitat verbal, poètica i emotiva fins a les entranyes, com ja li vam conèixer en l'obra anterior,Ombres franceses (El Cep i la Nansa edicions).

            En paraules de Teresa Costa-Gramunt, "en el treball literari d'Anna Carreras, aquestes columnes seleccionades apareixen en combinació harmònica i creativa amb els capítols que van desgranant els estats d'ànim de la Saiola enamorada, la qual cada quinze dies tradueix aquests estats d'ànim al llenguatge de les flors, com potser també diria Mercè Rodoreda, és a dir: en pura literatura de la vida no només corrent, la vida de cada dia, sinó també la vida íntima".