Joan Claret, exposició pòstuma «Del mosaic al laberint»

El proper 25 de març es presentarà Del mosaic al laberint, una exposició pòstuma del pintor referent de l'art abstracte català Joan Claret, i es podrà veure fins al 7 de maig de 2017 a l'Edifici Miramar de Sitges. Aquesta mostra es planteja com un joc de construcció́ d’una escenografia fidel a la cosmologia particular de l’artista, i alhora plasma l'evolució tècnica i creativa de Claret al llarg de la seva trajectòria. La selecció inclou quatre peces de l’autor procedents de la prestigiosa Col·lecció Bassat.

«Del mosaic al laberint»

En el primer àmbit de l'exposició, "Plànol", es mostren les primeres obres abstractes de Claret. Partint del principi del mosaic, l'artista juga amb la juxtaposició́ de petites peces geomètriques bidimensionals. No sorgeixen, però, d'un procés additiu i mimètic sinó d'encreuaments de línies que creen espais d'escala canviant. Són precioses miniatures o immensos paisatges. La paleta de Claret ja s'ha definit, amb els seus grisos i els seus blaus d'una fredor cristal·lina.

D'aquí es passa a un segon àmbit on sobresurt la blancor atmosfèrica però precisa de Claret, evocant la transparència, "La Llum". Les claredats es manifesten de manera dominant, però mai enlluernadora. Visualment, es produeixen desplaçaments, dinamismes, ordenacions multiplicades com dins d'un calidoscopi. Seguint el seu propi camí, Claret coincideix amb alguns efectes de l'Op Art però, a diferència de l'objectivisme lúdic d'aquell moviment, ell es manifesta a través d'una dimensió misteriosa, transcendent.

Aquests espais es van tornant més arquitectònics i conformen el tercer àmbit, "Arquitectures". Malgrat la lleugeresa del seu traç i la qualitat aèria del color, hi ha una tendència cap a la profunditat, generant volums. Sorgeixen camins, recorreguts, bastides, estructures, i arriba un moment on apareixen columnes, pilars, visions de temples magnífics, d'un barroquisme psicodèlic que pot recordar a Borromini.

Per últim, l'exposició acaba amb un petit àmbit titulat “El fil d’Ariadna”, un paral·lelisme amb la línia com a base constructiva de l’estil de Claret, que ens ajudarà̀ a sortir del laberint. Seguint el fil d'Ariadna, al cap dels anys Claret troba de nou la possibilitat de presència humana real, la dona. És la companya, la musa i el subjecte eròtic que la guia i l'esperona.

Joan Claret, referent de l'art abstracte català.

Joan Claret es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1957, després de cursar estudis d'arquitectura. Va perfeccionar els seus estudis a la Sorbona de París i, en acabar-los, es va endinsar en el camp de la pintura. Reconegut dins el corrent constructivista de l'art català i considerat una de les figures claus de l'art abstracte de postguerra, Claret, va aconseguir la seva primera exposició el 1959 a la sala Gaspar. En els anys successius la seva obra es internacionalitzarà gràcies a una sèrie d'exposicions a Tòquio, Bonn, Sao Paulo i Londres, entre d'altres. Aquesta progressiva difusió internacional del treball de Joan Claret va créixer entre els anys 1964 i 1965 amb la inclusió de la seva obra en una exposició col·lectiva itinerant pels Estats Units, englobat dins els grups Modern Spanish Painting i Seven Catalonian Artists. Aquesta presència entre el més destacat de la seva generació és una conseqüència directa d'haver guanyat, el 1962, el primer premi del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró.