Presentació del llibre El tren de les 17:14, de Ferran Requejo

En el llibre de Tibidabo Edicions, que inclou com a subtítol la llegenda Democràcia, pluralisme, benestar, independència, el professor Requejo fa avinent la necessitat d'independència de Catalunya de l'Estat espanyol.

La presentació d’aquest llibre a Vilanova i la Geltrú tindrà lloc demà dijous, 20 d’abril, a dos quarts de vuit de la tarda al Foment Vilanoví (carrer Santa Madrona, 1). A més de l’autor, hi intervindran Neus Lloveras, alcaldessa de la ciutat, Montserrat Guibernau, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Cambridge, i Antoni Comas, editor de Tibidabo.

El període abastat pel llibre (2010-2017) coincideix amb el que Requejo qualifica d’important gir mental de bona part de la ciutadania que, des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ha fet “un clic que és alhora emotiu i intel·lectual” i que es resumeix en la idea de que “si la via del pacte no és factible, cal incentivar la via de la ruptura institucional”. En qualsevol cas no sembla que l’arribada del tren a destinació sigui immediata, perquè no s’albiren ponts solvents en l’horitzó i perquè a Europa tampoc hi ha precedents d’un moviment d’aquesta mena: “És una qüestió que romandrà en l’escenari polític del proper futur. La carrera és de fons”.

L’autor s’adreça a les institucions perquè calculin molt bé els costos i beneficis de cada pas. Una recomanació que té rellevància davant el compromís de celebrar el referèndum aquest 2017, que només entén si és decisiu, incontestable i pactat “a partir de la pressió europea i internacional sobre el govern espanyol”. El professor Requejo avança que “potser l’estratègia de les institucions i organitzacions de Catalunya favorables al referèndum i a la independència hauria de ser convertir Catalunya en un problema europeu i tractat de buscar aliats en aquest escenari”.

Requejo explicita al llarg del llibre un decàleg sobre el que cal fer i cal no fer si es vol assolir l'èxit en l'estació final. Així, un moviment independentista requereix una majoria social a favor de l'objectiu, un projecte transversal basat en valors, dades empíriques i projecció de futur; un pacte entre tots els agents favorables que també reculli les principals "estacions intermèdies" del recorregut, un lideratge clar, i un referèndum com a instrument, que no com a finalitat. Per contra, caldrà evitar l'escumós "independentisme emotiu de reacció" a una agressió concreta, també aquell que vol les coses massa ràpid; l'enfrontament entre els nombrosos grups favorables a la causa, l'independentisme dels adjectius que dilueixen el substantiu, i els referèndums sense prou complicitats ni garanties d'èxit. Són paraules seves de l’any 2010, abans que emergís l’actual efervescència sobiranista.


Quatre capítols, des de la sentència de l’Estatut a primers del 2017

El tren de les 17:14 s'estructura en quatre capítols. El primer, De la sentència del TC sobre l'Estatut (juny 2010) a les eleccions al Parlament de novembre de 2012. El segon, De les eleccions del novembre de 2012 al procés participatiu del 2014 (9-N). El tercer capítol va Del 9-N del 2014 a les eleccions del 27-S del 2015 i el quart, De les eleccions del 27-S del 2015 a l'1 de gener del 2017. aquests capítols es complementen amb una coda amb el títol A partir de l'any 2017.

Els diferents capítols venen introduïts pel reflex històric corresponent al moment que a basten -i, de fet, paral·lelament a la reflexió, també presenten el dia a dia del viatge mitjançant els articles que contenen-, mentre que la coda comporta una prospecció de futur, analítica també, a partir del marc polític del moment.

Requejo pren posició amb una opinió enfortida amb la força de les dades que, sistemàticament, van apareixent en diverses estacions del llibre, amb la qual cosa els raonaments de l'autor esdevenen pràcticament inapel·lables. Es tracta d’un llibre analític, tant des del punt de vista teòric com pràctic, perquè quan no parla de dades al llibre també s’hi troba la pedagogia sobre fenòmens com el que aborda, que pot extraure de diferents corrents polítics i també filosòfics. Un exemple en seria l'article La legitimitat de les secessions, en què un gràfic ens exposa els "Enfocaments de Kant/Hegel aplicats a la secessió".

Recorda Ferran Requejo que Erasme deia que a l'ésser humà Júpiter el va dotar "bastant més de passions que de raó" a fi efecte que la seva vida no fos "trista i llòbrega". Però també palesa Requejo la seva major proximitat a un Shakespeare "molt més interessat a mostrar el món tal com és que com creiem que hauria de ser", cosa que "ens incentiva a revertir aquella disposició (erasmiana) que ens fa ser massa esclaus a vegades de les nostres ficcions".

L’autor

Ferran Requejo és catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, on és director del Grup de Recerca en Teoria Política. Autor de nombroses llibres i publicacions, ha rebut diversos premis i és membre de diverses organitzacions internacionals. Actualment també forma part del Consell Nacional per a la Transició Nacional i dirigeix la col·lecció Una inmersión rápida de Tibidabo Ediciones.