Presentació del llibre “En el tombant més allunyat dels dies”

Na Vinyet Panyella, poeta, en farà la glossa. I en Francesc Pasqual, l’autor, la narració.

L’obra té una estructura rigorosa. És formada per tres parts: I / Subsòl, II / Anamnesi i III / Nuesa. Cada part consta de nou poemes. I, en cada poema, tots els versos són decasíl·labs –en una isometria perfecta. Hi ha, doncs, una base matemàtica, que contrasta amb el joc imaginatiu –en aparença, desordenat, molt lliure. Francesc Pasqual sap prou bé que la poesia és capaç de saltar les barreres de la raó, com un cavall desbocat. (Jordi Pàmias)

I, certament, que l’aparició de, En el tombant més allunyat dels dies, és una celebració perquè el poeta ens embadaleix per vells camins, ens palpita en l’esperit, ens ajau a l’otomana de la melangia, ens fa sentir el silenci cru,… i perquè ara arriba al ple domini de la metàfora, creant, amb emoció continguda, l’exaltació de la llum en la paraula. Un goig seguir la seva singlada: Dolç oblit (2002), Arrelats a la brisa (2010) i De llunyania i somni (2014). (Francesc Mestres)