Presentació del llibre “Foc secret de Josep Palau i Fabre”, d'Oriol Pi de Cabanyes

La presentació del llibre es farà en el marc de la celebració de l’Any Palau i Fabre i és un acte previ al programa VilaPensa,  festival del pensament obert al coneixement, a la cultura i a les ciències, a l’humanisme en general, divulgatiu, que se celebrarà del 18 al 22 d’abril a Vilafranca.

La vetllada tindrà un moment especial amb la participació del Taller d’Assaig Teatre – TAT – que interpretarà uns monòlegs de l’obra Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre, en un espectacle de poesia escènica. L’exili va escindir la cultura catalana durant el primer franquisme entre aquells que van marxar del país per respirar aires de major llibertat i aquells que s’hi van quedar per viure sovint en un exili interior. Palau i Fabre, que viuria tots dos exilis abans de tornar-se a instal.lar definitivament a Catalunya l’any 1962, va dedicar Mots de ritual per a Electra a l’ineludible amor incestuós entre Electra i el seu germà Orestes —la resistent interior i l’exiliat— per tal de fer front amb la contundència necessària a la tirania que s’ha instal•lat a la pàtria.

Joan Noves, al pròleg del llibre, exposa que a Foc secret de Josep Palau i Fabre hi ha un Josep Palau i Fabre esplèndidament vist en una mena de pintures al fresc, una mena de calidoscopi d’escrits fets al llarg del temps i amb diverses situacions i temàtiques, des del punt de vista de la profunditat intel·lectual de l’assaig, del periodisme literari, de la investigació històrica o de la proximitat humana de la conversa. Aquesta proximitat la delaten algunes de les anècdotes que hi apareixen i que, degut al seu caràcter moltes vegades festiu (un poeta maleït amb caràcter festiu?), també formaven part del propi entorn habitual de les converses amb el poeta. Són reflexions que en molts casos també són vivències personals del propi Oriol Pi de Cabanyes, autor del llibre.

Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) ha publicat una quarantena de llibres, entre els quals La generació literària dels 70 (1971), el premi Bertrana Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973, novel·la reeditada el 2013 sense mutilacions de censura), el dietari Llibre d’hores (1980), l’assaig Repensar Catalunya(1989), el llibre de viatges Pel bell nord glaçat(1995), Gaudí, una cosmogonia (2002), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), L’Empordà, el melic del món (2006) i els cinc reculls assagístics Glossari d’escriptors catalans del segle xx (2003), A punta d’espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d’Ors, Espriu, Porcel i altres (2013) i Columnes i davantals (2015). El seu darrer lliurament és Manuel de Cabanyes. Poemes essencials. Selecció, traducció i comentaris d’Oriol Pi de Cabanyes (2017).  Va ser director-fundador de la Institució de les Lletres Catalanes (1987-1996).