Conversa amb el pintor Alfons Borrell

Emmarcat com un dels referents vius de l’abstracció a Catalunya, Alfons Borrell  (Barcelona, 1931) concep la pintura com un espai de relació amb el món i, a la vegada, com un impuls, una emoció i que s’ha mantingut allunyat de les modes i els corrents preponderants al llarg de la seva trajectòria.

La seva obra es caracteritza per la importància del color i es debat entre la subtilitat i la intensitat, entre l’obertura vers la natura i el replegament introspectiu. Vinculat des del 1955 al llenguatge de l’abstracció, ha estat influenciat en diferents moments de la seva vida per Anglada Camarasa i Brossa, dos artistes que, més enllà d’una estètica, li aportaren una actitud vital i ètica en front de l’art. El treball de Borrell ha estat i és actualment intens i constant, movent-se sempre dins uns paràmetres que va repetint amb rigor i dedicació. Es tracta d’una visió pròpia del color i de la pintura, lligada al concepte, al pensament, i també a la vivència. Borrell utilitza només cinc pigments extrets de la terra, verd, blau, taronja, ocre i gris; mentre que el blanc, de la superfície de la tela, emergeix com una aparició de la llum.

L’exposició que acull la Sala dels Trinitaris és una selecció  dels darrers treballs d’Alfons Borrell inscrits, la majoria,  entre els anys  2016 a 2018. Aquestes darreres obres, que destaquen per la seva contenció i depuració, reclamen a l’espectador formes d’experimentació lliures i obertes per sentir-les i transitar-les.

L’assistència a la conversa és gratuïta i no requereix inscripció prèvia.