Estrena dels goigs a les cinc Creus de Terme de Vilafranca

A iniciativa de Gogistes Penedesencs, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca, es va proposar la realització d’un goig dedicat a les cinc Creus de Terme que actualment hi ha dempeus al terme municipal de Vilafranca. Aquesta nova composició porta música de la professora vilafranquina Gemma Rovira Medina i lletra de Joan Solé Bordes; s’hi descriuen cada una de les cinc Creus: la de Sant Salvador, la de la Pelegrina, la dels Cirerers, la Creueta i la de Santa Digna. L’edició d’aquests nous goigs, que s’oferirà a tots els assistents a la celebració, inclou una àmplia nota històrica de les Creus de Terme de Vilafranca, així com imatges fotogràfiques de cinc creadors vilafranquins: Joan Carles Acedo, Josep A. Esteve, M. Rosa Ferré, Fèlix Miró i Lluís Montané. La Coral del Centre Excursionista del Penedès, fundada el 1996, ha preparat la interpretació d’aquests goigs també des de la convicció que les Creus de Terme en els camins sempre han estat un punt de referència pels caminants i excursionistes.

La Creu de Sant Salvador en altre temps era situada prop del portal de Sant Pere, cap a l’actual font dels Alls, rep el nom de la capella dedicada a sant Salvador que hi havia més enllà de l’hospital i el convent franciscà. La Creu de la Pelegrina, era situada inicialment prop del portal de la Granada, al final del carrer dels Ferrers, se’n tenen referències des del segle XV amb diverses denominacions, entre altres la de Santa Magdalena. La Creu dels Cirerers, també coneguda com a Creu de Vallmoll, entre altres denominacions, en tenim referències del segle XV que ens parlen de la seva ubicació prop del camí que anava a Ferran, és a dir prop de la carretera de Barcelona. La Creueta possiblement resta situada al seu indret original, al peu del camí vell de Sant Martí, a l’actual zona esportiva de Vilafranca, se’n troben referències des del segle XV, esmentada també com a Creu de Vallmoll, de ca l’Andraix, de les Clotes o de sant Julià. Pel que fa a la Creu de Santa Digna, en tenim referències des del segle XV amb diverses denominacions i sempre a l’actual zona del Molí d’en Rovira, ara situada a l’extrem del carrer de Santa Digna, a la plaça que ara porta el seu nom.