La vida i no sé. L’herència de l’ascens

Rivadulla treballa el ferro —un material industrial, robust i aparentment fred— per transformar-lo en formes orgàniques i simbòliques. A través de volums, tensions i buits, l’artista explora conceptes com l’equilibri, la fragilitat i la relació entre matèria i emoció.

La proposta expositiva gira entorn la idea de l’herència i el llegat. Les escultures, especialment una sèrie d’escales que semblen projectar-se cap a l’infinit, simbolitzen el camí continu de la nissaga i el pes de les experiències transmeses de generació en generació. Al capdamunt d’aquestes escales, cadires que conviden a la pausa i a la reflexió representen el moment de consciència davant l’herència rebuda: allò que cal preservar i allò que cal transformar.

Rivadulla crea una sèrie d’escales infinites que simbolitzen el camí ininterromput de la nostra nissaga. Cada esglaó de ferro és una experiència heretada: la memòria, la força i, a vegades, el dolor no resolt que la història familiar ens ha transmès. La seva infinitud recorda que som part d'un fil que puja des dels orígens. En contraposició, les cadires que es troben al capdamunt de cada escala ens insten a la meditació profunda. Són el lloc on ens asseiem amb el pes sagrat de la història familiar, obligant-nos a discernir quina part de l'herència cal honrar i quina cal transformar. És en aquesta pausa que trobem la força per continuar l'ascens amb la consciència i el suport del nostre llinatge.

L’exposició estableix un diàleg subtil amb l’arquitectura gòtica de la Capella de Sant Joan, generant un contrast suggerent entre la solidesa contemporània del ferro i la verticalitat i la llum pròpies de l’espai històric. Les peces, disposades amb voluntat d’integració amb l’entorn, conviden a una visita pausada i contemplativa.

Sobre l’artista
Tot i no dedicar-se professionalment a la creació artística, Gaspar Rivadulla (Galícia, 1955) va decidir, després d’establir-se a Catalunya l’any 1991, dedicar gran part de la seva vida a l’escultura. Des del seu taller a Vallirana ha desenvolupat una trajectòria consolidada amb exposicions regulars, especialment amb el Cercle Artístic de Vallirana, així com mostres en diversos municipis del Baix Llobregat.

En l’àmbit de l’obra pública, destaca L’Abraçada (2005), una escultura de nou metres d’alçada en acer corten i fusta de roure instal·lada en una rotonda de Vallirana. L’any 2022 va crear una escultura homenatge al dol en record d’un infant del municipi de Corbera de Llobregat, instal·lada al col·legi El Cau de la Guineu.

Acte inaugural i horaris
L’acte inaugural tindrà lloc divendres 27 de febrer a les 20 h i comptarà amb la intervenció de la regidora de Cultura, Àngels Dalmau, i la presència de l’artista. També hi participarà la terapeuta Lucia González, que oferirà una intervenció sonora amb bols de cristall de quars, vinculada a la pràctica meditativa.

L’exposició es podrà visitar fins al 29 de març, de dimecres a divendres de 17 a 20h, i dissabtes i diumenges de 12 a 14h i de 18 a 20h.