Plec a plec, de l’artista Mireia Camacho

En paraules de l’artista “aquesta exposició no és només una mostra de peces fetes amb paper, sinó el rastre d’un procés de vida: el camí que va d’un dolor inassumible a una forma de bellesa transformadora”.

Durant dotze anys, la Mireia ha anat plegant paper, com qui plega records, silencis, ferides i llums. Les seves mans han anat donant forma a allò que no tenia paraules, fins a construir un llenguatge visual propi, íntim i curatiu. Un llenguatge fet de mandales, ventalls, farcells i vestits, però també de gestos rituals, com tallar-se els cabells, improvisar danses, i respirar en el mar amb el cos vestit de plecs.

Mireia Camacho
L’obra neix d’un epicentre emocional molt profund: la mort de la mare, marcada per una depressió silenciosa i un sistema incapaç d’acollir la complexitat del dolor mental. A partir d’aquest buit, de la impossibilitat d'ajudar quan l'altra persona no pot o no vol ser salvada, la Mireia va triar salvar-se ella. Fer de la creació un espai per respirar.

Les primeres obres són espirals, formes urobòriques, vestits femenins que evoquen força arquetípica. El paper, material humil i pur, esdevé el fil conductor: auster, blanc, sense maquillar. Es doblega, es desplega, es repeteix com un mantra. Cada plec és una pregària muda. Apareix el mar, com metàfora de la mare: canviant, poderosa, immensa. Les mandales fetes a la vora de l’aigua s’ofereixen a l’efímer. Més endavant, el cos entra en escena: sessions de ioga en parella, amb attrezzo de paper, coreografies per sublimar el suïcidi, per travessar-lo amb la carn viva i l’equilibri fràgil.

L’any següent, una passarel·la amb vuit noies vestides amb peces plegades de forma artesanal s’erigeix com un ritual col·lectiu. L'artesania s'eleva a la categoria d’art major: una declaració contra la invisibilitat històrica del treball femení. La desfilada esdevé espectacle viu, que inclou música renaixentista, dansa, moviment.

L’obra evoluciona cap a una dimensió energètica: ventalls curatius, geometria sagrada, lemniscates, la flor de la vida. La Mireia ja no només transforma el dolor: crea espais d’harmonia i benestar per als altres.

En peces com “Esdevenint Peixos”, el mosaic inicial es transforma en estructura emergent: una metàfora viva del que ha estat el seu propi procés. En altres com “Metamorfosi Silenciosa”, la forma s’enretira i del buit en brollen papallones. És la imatge de la llibertat assolida.
Aquesta exposició no recull només una trajectòria artística, sinó una biografia emocional. És un recorregut per la capacitat del cos i de les mans per sublimar el dolor, per resignificar la pèrdua, per donar forma a allò que no es pot sostenir amb paraules.

És també un homenatge: a una mare que no va poder estimar-se a si mateixa, però que roman, convertida en mar, en plec, en presència.

La Mireia, al llarg d’aquests dotze anys, ha anat bastint una pau feta de formes, volums i silencis. Plec a plec, vida a vida.

Una obra que ens recorda que l’art no és només expressió: és una forma de viure.

L’artista

Mireia Camacho explora les possibilitats del llenguatge de plegat de paper (origami) per endinsar-se en un sistema d’expressió molt més ampli del que sembla a primera vista. No és només una tècnica manual, sinó un llenguatge visual, matemàtic i simbòlic. Aquest es manifesta en mandales, vestits de paper i escultures.

Formada a l’Escola de Disseny Elisava i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Mireia Camacho és actualment professora al Centre Jujol de Sant Joan Despí i també a la Secció de Belles Arts de la Societat Casal la Principal.

Des de l’any 2009 estudia la llengua xinesa per tal de mirar el món des d’altres perspectives i transmetre ideals a través de les  metàfores que ofereix el paper plegat: el davant es converteix en darrere, l’interior passa a ser exterior, el que sembla fix es transforma.

Acte inaugural i horaris de visita

L’acte inaugural tindrà lloc aquest dissabte 28 de febrer, a les 19h, a la Sala dels Trinitaris a càrrec de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Àngels Dalmau, i comptarà amb la presència de l’artista.

L’exposició es podrà visitar fins al diumenge 29 de març, en horaris de dimecres a divendres, de 17 a 20h; dissabtes de 18 a 20h i diumenges, de 12 a 14h.

Servei educatiu i de mediació artística

El Servei de Cultura de l’Ajuntament ha dissenyat un projecte de mediació artística d’aquest interessant i ric projecte expositiu. Del 2 al 24 de març s’ofereixen visites a grups prèvia inscripció a: cultura@vilafranca.cat

En aquests moments més de 300 alumnes de diferents cursos i grups de persones grans i persones amb neurodiversitat ja s’han inscrit a aquests visites.