50 anys del doble Concert d’en Lluís Llach a Sant Pau d’Ordal

Al cap de setmana del 18 d’abril, El Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal, organitza els actes en commemoració d’aquell esdeveniment.

CONTEXT

Al gener d’aquell any 1976, a Barcelona al Palau d’Esports, Lluís Llach va fer dos concerts que varen tenir un fort ressò. Eren temps de canvis, el dictador s’havia mort i Catalunya bullía amb ganes de llibertat, però la dictadura encara era viva. A tot arreu hi havia molta activitat i a Subirats també es movien moltes coses . A Sant Pau el grup de joves agrupats sota el Centre Agrícola organitzaven activitats com a molts altres llocs de Catalunya. Una part d'aquestes activitats varen ser tot un seguit d’actuacions musicals que comencen a l’any 1974 amb un recital d’en Raimon i que després duren fins l’any 1980 amb el nom de “EN VIU”

Després del concert del gener del 76 d’en LLach a Barcelona, el “Gobierno Civil”, va prohibir les seves actuacions a tot el país. El grup de joves de Sant Pau van pensar que potser es podria provar si hi havia alguna escletxa al règim i es va demanar permís per l’actuació d’en Llach. L'escletxa i era i el “Gobierno Civil” va autoritzar l'actuació. Va ser com una petita bomba, doncs la notícia va córrer per tot arreu i el dia 18 d’abril, Sant Pau es va omplir de gent de tot Catalunya per veure l’actuació d’en Llach. Aquell diumenge, la quantitat de gent a Sant Pau era enorme, els organitzadors i el propi Llach varen veure que la situació era complicada.

La Guardia Civil de Sant Sadurní, el “sergent” i alguns agents que també eren al poble, se n’adonen que la situació podría arribar a un moment difícil de controlar. Vist com anava el moment, es va decidir entre tots: joves, Lluís Llach i el “sergent”, de portar a terme dos concerts seguits a la mateixa tarda-nit. Els concerts varen ser un èxit total, unes 1400 persones varen ser els assistents dels dos concerts seguits que en LLach va fer a la sala del Centre Agrícola La premsa se'n va fer ressò, aqeu´ñi tenim un petit recull de la crítica que es va escriure en aquell moment, que va des del Semanari “Penedes” fins la revista Triunfo i la crònica del diari Tele-Exprés.