CONFLICTE BÈLIC
26-04-2022 17:03
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En Ramon Sogas de Santa Margarida i els Monjos i en Ton Desembre de Puigdàlber van aprofitar les seves vacances de Setmana Santa per portar un carregament de material fins la frontera que separa Polònia d’Ucraïna. Van tornar amb cinc persones que fugien de la guerra.
En Ramon des de fa anys guarda un afecte especial per Ucraïna, ja fa anys va adoptar un nen a aquell país. El Ramon i el Ton són dos persones que estimen la llibertat i treballen per la solidaritat. De la ma de l’organització de Sant Sadurní CCONG van carregar la seva furgoneta de material per a una població que viu l’infern de la guerra. Medicaments, menjar per la multituds d’animals domèstics atemorits que fugen de les bombes, telèfons mòbils i d’altres productes que la població i les industries del Penedès han cedit des de l’esclat de la guerra.
Una vegada descarregat tot el material a naus, prèviament concertades de la frontera, van recollir una mare amb tres fills i una noia que venien a l’Estat Espanyol i que patien els calfreds en edificis comercials polonesos transformats en refugis d’emigrants.
Famílies basques han acollit anyalment, durant les vacances, nenes i nens de localitats properes a Txernòbil, avui la solidaritat ha esdevingut acollida familiar. Una d’aquelles nenes tornava a Euskadi amb la seva mare i els germans. La nena que parla basc i no sap parlar castellà, ja està a la localitat basca de Mendaro. La noia era una de les moltes voluntàries que treballen a la frontera amb Ucraïna i necessitava tornar a Barcelona per tràmits administratius.
Entre la multitud de vivències proporcionades pels 6.100 kilòmetres de viatge, sorprenen les imatges d’una certa descoordinació a la frontera de Polònia i la falta de recursos alimentaris que allà pateixen les persones que fugen de la guerra.
El Ramon i el Ton parlen de la solidaritat popular, del ressò que té la guerra entre la població del Penedès, del record que avui encara és viu per tantes famílies catalanes després de l’exili provocat per la guerra de 1936-1939, de les moltes persones ucraïneses acollides per famílies de la comarca i del poc suport que tenen de les administracions públiques.
Ells parlen de pau, quan mig món parla d’armes. Ells, amb el seu viatge solidari, han fet pau.
PUBLICITAT
PUBLICITAT