DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

ARQUEOLOGIA

El jaciment Jean Leon deixa al descobert una peça amb la tercera inscripció ibera més llarga documentada a Catalunya


ACN Torrelavit

17-05-2022 18:36

Es tracta d'un bol que forma part d'un conjunt de restes arqueològiques vinculades amb món del vi

El jaciment Jean Leon deixa al descobert una peça amb la tercera inscripció ibera més llarga documentada a Catalunya. Jean Leon

Els treballs arqueològics del jaciment iber Jean Leon de Torrelavit ha deixat al descobert un conjunt de restes singulars vinculades al vi, entre elles un bol amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera més llarga documentada a Catalunya. Es tracta de les paraules "Neitin iunstir", que els estudiosis interpreten com una forma de salutació o propiciatòria. El material s'ha trobat a l'interior de 14 sitges que s'han excavat per analitzar-ne el contingut, entre el qual llavors de raïm carbonitzades que certifiquen la pràctica de la viticultura a la localitat fa 2.200 anys, i peces ceràmiques com un calat, una garreta bicònica, gots i restes d'animals.

Les restes arqueològiques més rellevants trobades en les altres sitges importants del jaciment són, per una banda, dues llavors carbonitzades de raïm, concretament de vitis vinífera, i per l'altra la miniatura d'una cílix o copa grega per beure vi, a més de diverses fusaioles o torteres per filar. La sitja del raïm també presenta restes singulars que denoten algun tipus de ritual o gran banquet.

En relació a l'arqueologia del vi, s'han identificat àmfores ibèriques i romanes que indiquen que es consumia vi local i d'importació, essent aquests recipients una evidència del transport i emmagatzematge del vi. També han aparegut altres restes ceràmiques vinculades amb el servei i el consum del vi, com les gerres, una miniatura de crater, on es barrejava el vi amb aigua, i una altra copa, així com bols i gots.

Durant l'excavació de la resta de sitges s'han identificat altres restes que proporcionen, indirectament, informació sobre les activitats dels habitants de la finca de Jean Leon, com una arma llancívola o javelina anomenada pilum, molins fariners de pedra del tipus rotatori, destrals i esmoladors de pedra, així com gran quantitat de carbons de fusta que permetran conèixer amb el seu anàlisis quin eren els boscos i la situació paleoambiental del territori a l'època.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Més informació

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.