LITERATURA
11-10-2022 17:20
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El llibre L’au de Minerva. Un dietari de 1994-1995, publicat a l’editorial valenciana Afers, explica vivències de l’autor amb Fuster i amb altres homenots com: el pare Batllori, el doctor Cardús, metge d’astronautes a la NASA, agents culturals suecs relacionats amb el Premi Nobel o el professor suís que en cas d’emergència es podria fer càrrec de l’exèrcit de la confederació helvètica...
Són moltes les referències al Penedès i el Garraf, amb visions de paisatge i retrats de persones. Destaquen els Fenosa (al Vendrell), el senyor Jané i Samsó (a l’Arboç), el poeta Lluís Albalate, director de La semana vitivinícola, el vinater vilafranquí d’origen alsacià Josep Maria Berger i Balaguer, el sitgetà Joan Soler-Jové, dibuixant de Charlie Rivel (Cubelles), Henry Hardee, l’anglès retirat al costat del castell de Sant Martí Sarroca, ‘caleros’ vilanovins com els germans Samarra, el pintor Roig i Estradé, el músic Romà Escalas, fra Gilbert Galceran, el monjo pessebrista de Poblet i Solius, el luthier Pau Orriols i la recuperació de la gralla com a instrument (amb una associació dels gínjols amb el fruit de l’oblit que consumien els lotòfags de l’ Odissea).
A L’au de Minerva Pi de Cabanyes escriu sobre literatura (Molas, Verdaguer, Guimerà), música, pintura o cine (Buñuel i la pel·lícula que sobre Terra Baixa va fer la cineasta de Hitler). Hi ha també a L’au de Minerva apunts de viatge, notes de memòria personal i reflexions. Com la que diu que «pretendre la felicitat és causa d’infelicitat. No es pot ser feliç. Només es pot estar feliç».
PUBLICITAT
PUBLICITAT