Cap nova promoció d’habitatge sense lloguer social

Durant la darrera dècada s'ha iniciat la construcció de 1.300 habitatges a Vilanova i la Geltrú. Si en el planejament urbanístic s’hagués incorporat l'obligació de destinar el 30 % de noves promocions a HPO (tal com preveia la Llei 18/2007) ara tindríem 390 habitatges destinats per a polítiques socials. Més dels que a dia d'ara comptem a la ciutat.

 

A Vilanova i la Geltrú som ben coneixedores de les conseqüències de l’especulació immobiliària, que resulta molt evident en el cas del preu del lloguer.  I és que la nostra ciutat és un dels 60 municipis catalans considerats com àrees amb mercat d'habitatge tens. Tant és així que, només en l'última dècada, el preu mitjà del lloguer a la ciutat ha augmentat al voltant d'un 33%. En canvi, en aquest període el salari mitjà a Espanya tan sols han augmentat un 5%. 

 

Això s’explica perquè a Espanya la majoria de ciutats només compten amb un parc públic d'habitatge que com a màxim ronda l'1-2%. En canvi, a les ciutats europees homologables en trobem entre un 15-25%. A Vilanova no arriba ni al 0,5%. A aquest fet a més, li hem de sumar la compra de blocs d’habitatges per parts dels fons voltors que generen més expulsions de veïnes dels seus habitatges.

 

La mercantilització de l’habitatge ha suposat obstaculitzar l’accés a un dret fonamental com és tenir una llar digna. Per a fer front aquesta problemàtica, els darrers anys diversos ajuntaments de Catalunya han impulsat modificacions en els seus plans d’ordenació urbanística municipal per a reservar un mínim d’un 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions en sòl urbà consolidat per a habitatges de protecció oficial.

 

Barcelona va ser la primera ciutat que va aprovar aquesta mesura a l'empara de la Llei 18/2007 que indicava: “La qualificació urbanística de sòl que efectuï el planejament general pot establir que l’edificació d’ús residencial es destini totalment o parcialment a habitatge amb protecció oficial.” Posteriorment, arran de la pressió dels moviments socials es va incorporar el Decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge que especifica: “Els plans d'ordenació urbanística municipal i les seves modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública sòl suficient per al compliment dels objectius definits en la memòria social i, com a mínim, el sòl corresponent al 30 per cent del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, destinats a la venda, al lloguer o a altres formes de cessió d'ús.” Els darrers anys aquesta mesura també s’ha implementat a municipis com Terrassa, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí i Mataró.

 

A Vilanova i la Geltrú aquesta iniciativa va ser proposada pel Sindicat de Llogateres del Garraf en el marc del procés participatiu encetat el 2021 per la redacció del nou Pla Local d'Habitatge, i prèviament en el procés participatiu pel POUM, que es va paralitzar per la pandèmia. Aquesta proposta no va ser incorporada ni en el Pla Local d’Habitatge ni en l'avanç del POUM.

 

És per això, que SOM VNG presentem una moció per al pròxim ple on proposem que s'iniciï una Modificació Puntual del POUM per establir l'obligatorietat de destinar un percentatge de les noves promocions (a partir de 10 habitatges) a Habitatge de Protecció Oficial en règim de lloguer de com a mínim el 30% en les noves edificacions i grans rehabilitacions (600 m²) i el 50% per a la nova implantació en sòl consolidat. A més d’incrementar aquest percentatge mínim fins al 40% en el cas de les promocions en sòl urbà no consolidat. 

 

Ester Franco i Juanma Rodríguez