DANSA
12-04-2023 19:21
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Després de la publicació el passat 22 de març de la carta a la direcció d’aquest diari encapçalada amb el títol Què passa amb el llegat de Joan Magriñá de la que és autora Angie Brugueras Nicolás, al contingut de la qual m’hi adhereixo totalment, m’ha semblat adient afegir-hi alguna cosa més.
El passat 10 de setembre de 2020, aquest diari em va publicar un article titulat Joan Magrinyà. Vint-i-cinc anys després, on feia un repàs del què s’havia escrit als principals diaris d'àmbit estatal, autonòmic i local en el moment de la seva mort l'11 de setembre de 1995. Acabava aquell article amb un apartat dedicat a la Masia Nova, i feia diverses interpel·lacions sobre el seu estat actual, la seva conservació i acabava preguntant: el "Museu de la Dansa Germans Magrinyà" a la Masia Nova, per quant?
Abans d’aquell article, altres periodistes i familiars de Magrinyà, i en diversos mitjans, ja havien publicat altres textos al voltant de la Masia Nova, la seva situació i el seu futur, fent notar en algun cas el seu malestar. Malestar que també es va repetir, per exemple, al final de la magnífica conferència que va donar Xavier López Soler amb el nom de Joan Magrinyà, dansa, figura i llegat el passat 24 de febrer a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran, quan en el torn de paraules totes les intervencions varen ser per la Masia Nova com a protagonista.
Ara, arran del tancament del mític estudi del Mestre Magrinyà del carrer Petritxol de Barcelona en el que Magrinyà hi va començar a donar classes de dansa l'any 1936, torna a agafar cos, una vegada més, la situació del llegat de Magrinyà, concretament d’aquests dos espais tan emblemàtics com són l'estudi de dansa del carrer Petritxol de Barcelona i sobretot, la Masia Nova de Vilanova i la Geltrú.
A hores d'ara, sembla que l'Ajuntament actual de Vilanova ja no hi pot fer res per resoldre aquesta pedra a la sabata que es diu Masia Nova. Esperem que el pròxim ajuntament que surti de les urnes a les pròximes eleccions -sigui del color polític que sigui- posi solució a aquesta antiga anomalia. Ja seria hora!
PUBLICITAT
PUBLICITAT