OPINIÓ
01-02-2005 18:48
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El 18 d'abril de 2002 es va crear el Fòrum Cívic per una Constitució Europea, integrat per organitzacions i entitats socials, polítiques, sindicals i municipals, amb l'objectiu d'empendre una tasca de participació activa de la societat catalana en el procés de construcció europea actual.
Durant aquest temps hem treballat per fer sentir la nostra veu per aconseguir una Constitució Europea clara, concisa i comprensible que fos votada per referèndum, i anar avançant així, en base al diàleg i consens, cap a una Unió Europea més democràtica, més transparent, més eficaç i més propera als ciutadans i ciutadanes.
La Unió Europea és la història dun èxit collectiu que permet als seus membres conviure en pau, democràcia, llibertat i desenvolupament sostenible. El passat 1 de maig, la Unió Europea va dur a terme la seva major ampliació, passant de 15 a 25 membres. Lingrés dels nous Estats ha estat una oportunitat correctament aprofitada per construir la gran casa comuna europea.
Necessàriament, lampliació ha danar seguida de laprofundiment. Per això, ladopció de la primera Constitució Europea en la Conferència Intergovernamental era una necessitat per avançar en la construcció política i social, tan desitjada per la majoria dels ciutadans i les ciutadanes catalans.
La Constitució Europea -elaborada bàsicament per la Convenció convocada a lefecte de manera transparent i participativa, i aprovada per consens-, tot i no respondre plenament a les expectatives despertades i als objectius definits pel Fòrum Cívic, representa un pas endavant en el procés de donar resposta als grans reptes que té plantejats lactual procés dintegració europea. Malgrat que no ha arribat al grau de simplificació desitjada, clarifica en un sol tractat consolidat què és la Unió Europea i com desenvolupa la seva acció institucional fent-la més eficaç; reforça la seva legitimitat democràtica, generalitza el procés legislatiu amb plena participació del Parlament Europeu, la qual cosa permet parlar dun avenç cap a un sistema bicameral; fomenta un ordre internacional democràtic, obrint perspectives per frenar el poder hegemònic del neoconservadurisme en el procés de globalització; consagra, amb la incorporació de la Carta dels Drets Fonamentals, la igualtat de gènere, la plena ocupació i la integració i la preservació del medi ambient, entre altres elements essencials, fets, aquests, que han dajudar a augmentar la nostra consciència europea.
El Tractat atorga personalitat jurídica a la Unió i, en conseqüència, també en aquest sentit s'amplia la seva dimensió política.
També cal constatar que, malgrat laugment de la presència de les regions i els municipis en la Unió Europea amb la garantia de laplicació del principi de subsidiarietat i proporcionalitat i la possibilitat de recórrer davant el Tribunal de Justícia Europeu a través del Comitè de les Regions, encara queda pendent el reconeixement institucional de les nacionalitats històriques amb competències legislatives que, com Catalunya, tenen, a més, un sentiment didentitat collectiva, amb una llengua i una cultura pròpies. Reconeixement que queda en mans dels governs dels Estats.
Per tant, la Unió Europea, que tindrà per primera vegada una personalitat supraestatal plena en àmbits que actualment són de simple cooperació, haurà dexercir les seves competències tenint en compte les estructures constitucionals dels Estats amb la distribució interna de competències que shi determinen. Per primera vegada la Unió Europea no podrà ignorar que Catalunya és una nacionalitat, amb competències legislatives, i ho haurà de tenir en compte en les seves actuacions segons lesmentat principi de subsidiaretat.
En definitiva, sent Catalunya un país amb una gran convicció europeista, cal que seguim treballant conjuntament per esgotar totes les possibilitats i fer que en el marc europeu hi hagi un reconeixement suficient del fet nacional català amb totes les seves implicacions. En aquest sentit, volem demanar al govern de la Generalitat que iniciï actuacions, en tots els àmbits, per tal que el govern espanyol impulsi polítiques que comportin un major reconeixement europeu de Catalunya, que realitzi les actuacions corresponents per tal de incorporar el català com a llengua oficial de la UE en el nou reglament de Règim Lingüístic de la Unió i que garanteixi la participació del govern de Catalunya en les institucions europees quan es tracten matèries que són competència exclusiva de Catalunya, i també en la formació de la voluntat europea de lEstat.
Ara cal que les ciutadanes i els ciutadans siguin informats exhaustivament sobre el contingut de la Constitució Europea, i que sestableixi un ampli debat nacional que ha de culminar el proper 20 de febrer en el referèndum per procedir a la seva ratificació. Així es donarà a les dones i els homes del nostre país, que continuen estant al capdavant de leuropeisme, loportunitat de decidir directament el futur de la Unió Europea de la qual en són ciutadans i ciutadanes.
Per ultim, alhora que cridem tots els ciutadans a votar en el referèndum, demanem a totes les administracions públiques que promoguin el debat necessari sobre la Constitució Europea, debat previ al referèndum, que ha de garantir la difusió dels seus continguts, el ple respecte a totes les posicions, la neutralitat dels mitjans de comunicació de titularitat pública i la lliure i equilibrada expressió de totes les opinions.
PUBLICITAT
PUBLICITAT