DESDE HANOI
10-02-2005 22:13
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Sempre que vaig a Bangkok no em puc estar de visitar la terrassa de lHotel Oriental, a tocar del riu Cha Phraya. Cap a quarts de sis de la tarda entro al hall, on des dun dels extrems de la gran sala senlairen els tirabuixons barrocs dun quartet de corda. Els clients, en aquesta hora transitiva, presenten al rostre un estat dinspiració afuat. Han mudat vestits i la nit està encara per desplegar-se. A la terrassa, la llum ha entrat en un estat de tamisació irreal. La cinta ampla del riu, daigües enllotades, opaques, du un tràfec de naus inversemblants. Sec en una taula i demano el cocktail que millor sap obrir la nit: un martini sec. La resposta de la cambrera que matén em deixa literalment atònit: demà és dia deleccions i a tot el país és prohibit de servir begudes alcohòliques en les pròximes 24 hores, començant avui a les sis de la tarda. Per uns instants resto en un mutisme mineral. No sé pas com reaccionar. Mhan aixafat completament el dia.
El mateix partit del govern que ha decidit prohibir la consumició dalcohol durant 24 hores lendemà arrasarà a les eleccions generals. Obtindrà 377 escons dun total de 497. El partit de loposició, el Partit Demòcrata, en traurà 94. És una desfeta total i abassegadora.
Thaksin Shinawatra, el cap del govern i fundador el 1998 del Thai Rak Thai, partit conservador que guanyà les eleccions el 2001, és un polític populista, a la Berlusconi. Amb la seva política de trac gruixut, gens subtil i allunyada de cabòries abstractes, Thaksin ha aconseguit crear entre el gruix de la gent una confiança que el 1997, amb lesclat de la bombolla financera, havia perdut per complet.
La seva popularitat es dispara quan inicia, al principi del seu primer mandat, una campanya dintensa eradicació de la pobresa arreu del país. Enceta una política de microcrèdit a les zones rurals, a una pagesia exhausta i misèrrima. Els resultats foren de seguida esperançadors. Després sentesta a universalitzar i a abaratir al màxim la seguretat social. Ho aconseguí. Aquesta estratègia produí, per una banda, un augment del consum interior, amb la consegüent atracció dinversió estrangera. Per una altra, els nivells dexportació es dispararen, fet aquest que enriquí notablement lempresa estatal i privada. Des de la seva arribada al poder, leconomia tailandesa ha crescut una mitjana dun 6 per cent anual.
Al país, però, hi ha encara molta feina a fer. Les polítiques populistes com les de Thaksin poden crear, a part duna quantitat considerable de vots, una sensació de miratge que desvirtua la realitat. Els problemes, però, són ben reals. A tres de les províncies del sud de Tailàndia el terrorisme anomenat islàmic ha llevat la vida de més de 600 persones en menys dun any. El tsunami del 26 de desembre, a més de les 5000 víctimes 2000 de les quals eren turistes estrangers, ha delmat profundament les expectatives del turisme a la zona, si més no en un futur immediat. Els bancs nacionals han entrat en una voràgine de crèdits i microcrèdits que han acabat per convertir-los en entitats gens transparents i, de ben segur, molt poc solvents a hores dara. Els nivells de corrupció entre els polítics i els cossos de seguretat i de nepotisme són escandalosament alts i no sembla que hagin de baixar a curt termini. Les bosses de pobresa no només persisteixen, sinó que són encara amples i profundes: la distància que separa la Tailàndia pobra de la rica és abismal. Breu: els analistes econòmics, tant nacionals com internacionals, han començat a advertir que si el Sr. Thaksin no canvia la seva estratègia, és a dir, si no abandona la seva política populista i inicia una campanya de canvis pregons en totes les estructures politiques, financeres i socials del país, Tailàndia tornarà a baixar del tren del desenvolupament al qual sembla haver pujat.
La nit anterior a les eleccions ningú no pot consumir alcohol, doncs. Els bars, els que han decidit no tancar, presenten un estat fantasmagòric, desolat. Les pèrdues en el sector de la restauració seran a tenir en compte. Ningú, almenys públicament, es queixarà. Aquesta actitud dobediència silenciosa, una mica bovina, si sem permet lexpressió, és molt típica de tot el mapa asiàtic. És precisament en aquesta actitud, la de no qüestionar mai el mandat del líder, la de no desafiar ni resistir intellectualment la voluntat dels qui governen, on millor conflueixin les dues claus més importants per entendre la naturalesa del pensament asiàtic: el confucionisme xinès i el budisme hindú. Una de les màximes del pensament de Confuci és la que defensa per damunt de tot la solidesa de la jerarquia establerta: respecta i honora lemperador, el primer ministre, el marit, el pare, el germà gran. No inverteixis mai, doncs, la piràmide. Quant al Budisme, és una de les poques religions daquest planeta que ha tingut la gentilesa i lencert de no immiscuir-se mai en la política daquelles terres on arrelà i es desenvolupà. El Budisme ni vol ni pot fer proselitisme. No ha muntat mai una missió. A tot això cal afegir el deseiximent que el bon budista sent per aquest món, que considera fal·laç i fugisser.
Davant la possibilitat de prendre un suc de pinya a la magnífica terrassa de lHotel Oriental, decideixo girar cua i tornar a la humilitat de la meva cambra dhotel, més barat però alhora més cèntric. Hi torno pel riu, en un dels nombrosos autobusos aquàtics que diàriament travessen la superfície del Cha Phraya. El sol comença a amagar-se rere el perfil negre de la gran estupa del Temple de lAlba. I amb tot, davant de tanta sobtada bellesa continua el brunzit duna idea obsessionant: aquest paisatge seria encara més bell amb la presència del gust argentat dun martini sec a base de ginebra gairebé gelada.
PUBLICITAT
PUBLICITAT