COL·LABORACIÓ

Salvar els mobles

---

Francesc Badia

27-02-2005 19:58

Tinc la impressió de que últimament ens ha agafat la fal•lera de salvar els mobles. Els polítics esdevenen acusació particular o els hi fan una foto per cada paraula que diuen. Els perjudicats per les cases en runes intenten salvar el que poden, si els deixen. Les consultes populars distreuen l’atenció de temes més punyents. Un embús a la M-30 allibera un seient de la llotja de can Barça. Els anglesos s’inventen coses que no han passat, però, segueixen preferint els mecànics andalusos per reparar els submarins nuclears. Dos fantasmes intenten salvar-ne algun a la torxa olímpica. L’autoria de l’acudit, no es meva. Els veïns de Gavà es tapen les orelles. Els aranesos volen seleccions. A la universitat es continua estudiant en aules de fa 50 anys i encara hi ha barracons. Són algunes fórmules que fan pensar en que els braços de la sinonímia són inescrutables.

Quan és que salvem els mobles? Quan tenim que sortir corrent arreplegant el que podem? Quan ens foten fora? Quan salvem una dificultat?

Pensem que hi ha mobles inamovibles. Intocables! Recordo de quan estudiava que hi havien quatre temes dels que no en podíem parlar: el règim, l'exèrcit, el sexe i l’església. Han passat els anys. Molts. Masses. Deixem-ho córrer... La dictadura a donat pas a una democràcia amb una monarquia orgànica de la que es pot parlar, amb reserves. La mili no és obligatòria, però, l'exèrcit és professional. El sexe ha sortit de l'armari tot i que alguns col•lectius encara pateixen llacunes socials. En el Vaticà, encara hi han mobles que de tenir-los que salvar no sabríem per on començar...

La situació és palesa. Estem empesos a pensar en que els mobles, no tots són bens. Alguns són mals. Mals endèmics que no valen la pena de ser salvats. No per les majories. Ara recordo un acudit molt vell de caire masclista, però, il•lustratiu. Un marquès al que se li està cremant el castell li diu al majordom que salvi primer la col•lecció de quadres i desprès la senyora marquesa. Molts tenen un interès tant desmesurat pels bens personals, posició o càrrec que són capaços de posar estalvi als seus estatus abans que a les persones.

De salvar els mobles a llogar-hi cadires la distància que separa els dos conceptes és, molt sovint, tant curta que es toca. Qui ens digui que estem davant d'una situació "per llogar-hi cadires", abans ha intentat salvar els mobles. No ho poso en dubte. Però, només a pogut salvar les cadires.

Les empreses intenten salvar els mobles quan les coses van mal dades. Els treballadors procuren salvar les garanties salarials i els bens de producció quan l'empresa fa fallida. Tots el col•lectius esmentats en aquest article salven els mobles, els seus mobles. Quan perilla el seu darrera. Com fem la resta dels mortals. Però, caldria plantejar-nos si aquesta postura ens convé en el si de la societat. No sigui cosa que posi en perill les normes més elementals de convivència.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies