PUBLICITAT
RENDA PER HABITANT
07-05-2026 9:23
Catalunya va registrar l’any 2023 una renda familiar disponible bruta per habitant de 20.789 euros, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Però darrere d’aquesta mitjana s’hi amaguen realitats molt diferents entre territoris i municipis. Les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia reflecteixen precisament aquesta dualitat: zones amb elevada capacitat adquisitiva conviuen amb municipis que encara arrosseguen dificultats estructurals, salaris baixos o una elevada dependència dels serveis i el turisme.
Les dades també evidencien una Catalunya cada vegada més desigual. Per primera vegada, Alella encapçala el rànquing de municipis de més de 1.000 habitants amb més renda per càpita, amb 35.425 euros anuals, molt per sobre de la mitjana catalana. A l’altre extrem hi ha Salt, amb només 13.633 euros per habitant.
Entre aquests dos extrems es mou també la realitat del Penedès, un territori que combina municipis residencials d’alt nivell adquisitiu amb altres zones marcades per salaris més baixos, dificultats d’accés a l’habitatge i una gran dependència de la mobilitat diària cap a Barcelona.
En relació amb l’any anterior, pràcticament tots els municipis estudiats (en concret, 464 dels 470) han registrat un augment de la renda familiar disponible bruta per habitant (renda per habitant), i en el conjunt de Catalunya ho ha fet en un 8,5%. Destaquen Alella i Montferrer i Castellbó, tots dos amb augments de la renda per habitant per sobre del 30%, seguits de Cabrils; Amer; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, i Vilanova del Vallès amb augments per sobre del 20%. De fet, la renda només ha disminuït a sis municipis: Cabra del Camp, Quart, Corbera d'Ebre, Navata, el penedesenc Mediona i Mont-ras.
Augments a totes les comarques, encapçalades per l’Alt Camp
La renda per habitant augmenta a totes les comarques el 2023 i l’Alt Camp és la comarca on més s’ha incrementat (12,8%), seguida de tres comarques amb un increment superior al 10%: el Barcelonès (10,9%), el Solsonès (10,7%) i l’Alt Urgell (10,4%. A l’altre extrem se situen el Montsià (5,9%) i el Baix Penedès (5,1%).
El Barcelonès, amb 23.632 euros, continua sent la comarca catalana amb la renda familiar disponible bruta per habitant més elevada l’any 2023, i supera en un 13,7% la mitjana catalana. La segueixen les comarques del Vallès Occidental (21.314 euros), el Baix Llobregat (21.188), el Garraf (20.950) i el Maresme (20.916). A l’altre extrem, hi ha 7 comarques amb un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana, concretament el Priorat (16.611 euros), el Baix Ebre (16.459), l’Alt Urgell (16.310), l’Alt Empordà (16.222), la Noguera (16.203), la Terra Alta (16.072) i el Montsià (15.287).
L’Idescat publica per primera vegada informació de la renda per habitant del Lluçanès, comarca creada l’any 2023 i que s’estrena en aquesta estadística amb una renda per habitant de 20.082 euros, un 3,4% per sota de la mitjana catalana.
El Garraf, entre les rendes altes i la tensió social
El Garraf es consolida com la quarta comarca catalana amb la renda per habitant més elevada, amb 20.950 euros anuals, superant lleugerament la mitjana catalana i situant-se només darrere del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Aquest posicionament respon, sobretot, a la transformació residencial de municipis com Sitges, que s’ha consolidat com un dels grans pols de renda alta del país gràcies al turisme internacional, el mercat immobiliari de luxe i l’arribada de professionals vinculats al teletreball i a sectors econòmics d’alt valor afegit.
També Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú han experimentat un fort creixement de població procedent de Barcelona, atreta per una millor qualitat de vida i, fins fa pocs anys, uns preus més assequibles.
Aquest fenomen, però, ha generat una forta pressió sobre el mercat immobiliari. Els preus de compra i lloguer han crescut de forma sostinguda i moltes famílies locals tenen dificultats per accedir a l’habitatge, malgrat viure en una de les comarques amb més renda de Catalunya.
La realitat del Garraf també està marcada per una economia dual: d’una banda, sectors vinculats al turisme, els serveis i les professions qualificades; de l’altra, treballadors amb salaris més baixos i una elevada precarietat laboral, especialment en l’hostaleria i el comerç.
El Baix Penedès, entre el creixement demogràfic i els salaris baixos
La situació és molt diferent al Baix Penedès. Tot i el creixement constant de població durant les darreres dècades, la comarca és una de les que menys ha incrementat la renda per habitant el 2023, amb només un augment del 5,1%, el segon més baix de Catalunya.
Aquestes dades confirmen una realitat que el territori fa anys que denuncia: el Baix Penedès ha crescut molt en habitants però no al mateix ritme en ocupació de qualitat, serveis públics o infraestructures.
Municipis com El Vendrell, Calafell o Cunit han absorbit bona part de la població expulsada pels preus de l’àrea metropolitana de Barcelona. Moltes famílies viuen al Baix Penedès però treballen fora, especialment a Barcelona o Tarragona.
Aquest model residencial genera una elevada dependència del transport ferroviari i de les carreteres, en un context marcat per les constants incidències de Rodalies i la manca històrica d’inversions.
A més, la comarca continua registrant índexs d’atur elevats i salaris inferiors als del Garraf o l’àrea metropolitana. El pes del turisme estacional i dels serveis també condiciona la qualitat de l’ocupació.
L’Alt Penedès manté una economia més equilibrada
L’Alt Penedès presenta una situació intermèdia gràcies a una economia més diversificada. El sector vitivinícola continua sent el gran motor del territori, però conviu amb indústria, logística i activitat comercial.
Vilafranca del Penedès manté el seu paper com a capital econòmica del Penedès i concentra bona part de l’activitat empresarial de la comarca.
Aquest equilibri econòmic ha permès evitar alguns dels problemes estructurals que afecten altres territoris. Tot i això, la comarca també afronta reptes importants, especialment vinculats al canvi climàtic i la crisi hídrica que afecta la vinya.
La necessitat de retenir talent jove, garantir habitatge assequible i reforçar les connexions ferroviàries i viàries també apareixen com a grans desafiaments de futur.
L’Anoia i la recerca d’un nou model econòmic
L’Anoia continua immersa en una etapa de transformació econòmica després d’anys marcats per la desindustrialització.
Igualada ha apostat per sectors emergents vinculats al disseny, la moda, la logística i els esdeveniments culturals i comercials, com el Rec.0, que han contribuït a redefinir la imatge de la ciutat.
Malgrat aquesta evolució, la comarca encara presenta diferències importants entre municipis més dinàmics i altres amb menys activitat econòmica i menys oportunitats laborals.
La proximitat amb Barcelona i la millora de les comunicacions han afavorit també l’arribada de noves famílies que busquen habitatge més assequible.
Una Catalunya cada vegada més desigual
Les dades de l’Idescat també evidencien que la composició dels ingressos varia molt segons el nivell de renda dels municipis.
Les rendes salarials representen el 60,8% dels ingressos familiars a Catalunya, mentre que les prestacions socials suposen el 20,4%. Però als municipis amb menys renda, el pes de les ajudes socials és molt més elevat.
El contrast entre Alella i Salt és especialment significatiu: mentre que a Salt les prestacions socials superen el 20% dels ingressos familiars, a Alella amb prou feines arriben al 15%.
Aquestes diferències també es reflecteixen al Penedès i el Garraf. Els municipis amb més atractiu residencial i més població amb professions qualificades continuen augmentant renda i valor immobiliari, mentre altres territoris creixen més lentament i mantenen una forta dependència dels serveis, el turisme o la mobilitat laboral.
El futur econòmic del territori dependrà, en bona part, de la capacitat per generar ocupació de qualitat, garantir habitatge assequible i millorar unes infraestructures que fa anys que acumulen dèficits estructurals.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT