TERRES AGRÍCOLES
12-10-2023 18:19
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf tenen més de 15.400 hectàrees que es podrien recuperar per a usos agrícoles i són un dels territoris amb més potencial de la demarcació de Barcelona, segons un estudi que ha elaborat BCN Smart Rural. Concretament l'Alt Penedès és la comarca amb més terres agrícoles recuperables per al conreu de cereals, fruiters, horta, oliveres, vinya i d'altres. I la seva explotació seria la sortida més sostenible per al futur del territori, però la realitat és que molts dels terrenys són abandonats per qüestions econòmiques. I a això, se suma la falta de relleu generacional al sector agrari. Però la recuperació com a terres agrícoles de totes aquestes hectàrees no només oferiria un futur laboral per a moltes famílies, sinó que també són claus per a l'equilibri territorial: gestió forestal, preservació del paisatge, revitalització del món rural i lluita contra el canvi climàtic facilitant el consum de productes de proximitat.
Terres recuperables als municipis del Garraf
La realitat és que la pèrdua de terres agrícoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície cultivable a la província de Barcelona es va reduir en 120.500 hectàrees, l'equivalent a una disminució anual mitjana de 2.000 hectàrees. L'estudi encarregat des de la Diputació de Barcelona situa en 55.054 hectàrees la superfície de terres que es podria arribar a recuperar actualment per a usos agrícoles a les comarques barcelonines, la qual cosa representa el 8,1% de la superfície no urbanitzada, que és de 678.320 hectàrees. Actualment, el 84,4% d’aquesta àrea potencialment recuperable es cataloga al Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) com a pastures (30.203 hectàrees) i boscos (16.225 hectàrees), encara que el 1956 eren finques de fruiters, cereals, horta i altres cultius. El 15,6% restant està constituït per terres inscrites com a conreus en desús, abandonats o no registrats, i representen 8.626 hectàrees idònies per a la producció d'aliments.
Alt Penedès, la comarca amb més terres recuperables
La vinya i el vi són un dels motors econòmics de la comarca de l'Alt Penedès, però les dades demostren que és la comarca amb més terres agrícoles recuperables. Segons l'estudi de la Diputació, descartant les terres abandonades o en desús que actualment surten registrades al SIGPAC com a boscos i pastures i centrant-nos només en les catalogades com a conreables, la comarca barcelonina amb més potencial de recuperació agrícola és l’Alt Penedès: del total de 6.662 hectàrees que es podrien recuperar a la comarca, gairebé 1.500 hectàrees surten registrades al SIGPAC com a superfície agrícola i es podrien dedicar al conreu de cereals, fruiters, horta, oliveres, vinya i altres. La següent comarca amb més potencial de recuperació de terres agrícoles és l’Anoia, amb 1.243 hectàrees.
Terres recuperables als municipis de l'Alt Penedès
En aquest sentit, Mediona és el municipi barceloní amb més potencial de recuperació de terres: actualment, aquest poble de l’Alt Penedès té 880 hectàrees registrades al SIGPAC com a pastures, boscos o conreus abandonats o en desús. El segueixen en aquest rànquing altres municipis veïns de comarca com són Torrelles de Foix (716 ha) i Subirats (664 ha).
Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i coordinadora del programa BCN Smart Rural, ha explicat a Eix Diari que, tot i que les dades que posa sobre la taula aquest estudi representen una extensió teòrica i general, no a una realitat comprovada sobre el terreny, sí que permet entreveure una possibilitat engrescadora per a aquelles persones interessades en impulsar la producció d’aliments al territori: "Sense terra, no hi ha pagesia. I sense pagesia, no hi pot haver un sistema alimentari saludable, segur i sostenible". Callau alerta que tenint en compte la perspectiva d’escassetat d’aliments i recursos hídrics i energètics, moltes veus han començat a alçar-se per intentar frenar la degradació de les millors terres de conreu i detalla que algunes administracions ja han començat a prendre mesures per protegir els espais agraris del territori i revitalitzar les zones agrícoles abandonades o en desús.
El parc agrari de l'Òdena, un exemple d'estratègia territorial
El projecte del Parc Agrari de la Conca d’Òdena neix amb la voluntat de ser una eina de dinamització social i econòmica que posi en valor el territori interpel·lant a tots els agents econòmics implicats en la cadena de valor dels productes agroalimentaris (agricultors i ramaders, agroindústria transformadora, restauració, i comerç), i també a aquells que duen a terme un ús recreatiu del territori (turisme i oci). En el cas del parc de l'Anoia implica 15 municipis (Argençola, Capellades, Carme, Castellolí, Copons, Jorba, Igualada, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Òdena, Orpí, Rubió, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí) que volen impulsar un model agroalimentari i de consum basat en la qualitat i la proximitat.
Terres recuperables als municipis de l'Anoia
Dels nou parcs agraris que es troben actualment a la demarcació de Barcelona, el Parc Rural del Montserrat és el que té un major potencial de recuperació de terres, però el segon parc agrari amb més potencial de recuperació de terres és el de la Conca d’Òdena: d'entre les 2.667 hectàrees de terres potencialment recuperables, 446 es podrien dedicar a usos agrícoles.
Unió de Pagesos alerta de la manca de rendibilitat i efectius
Josep Marrugat, portaveu d'Unió de Pagesos al Penedès defensa que projectes de parcs agraris com el de la Conca d'Òdena són una bona alternativa a la proliferació dels polígons industrials, com és el cas, però tot i que hi ha rumors, assegura que no és una fórmula que s'estigui treballant ara a la comarca de l'Alt Penedès. Des del sindicat s'insisteix en diferenciar els objectius del parc agrari amb el de projectes privats com l'Agroparc que impulsa el Grup Ametller al territori i al que s'oposen radicalment.
Precisament projectes com el del parc agrari el que volen és promoure el relleu generacional i facilitar la incorporació al camp de joves que no provenen de família pagesa: "Barcelona no es pot permetre perdre ni un pam més de terra conreable. Però també hem de donar suport a les persones amb projectes agraris, ja siguin joves de nova incorporació o pagesos de tota la vida", reclama Callau. Segons aquest informe d’anàlisi, el potencial de finques, parcel·les i camps que podrien ser recuperats obre oportunitats per a totes aquelles persones que vulguin ampliar les seves explotacions o iniciar una empresa agrària rendible.
I en aquesta línia se situa Josep Marrugat, que no se sorpren del volum de terres agrícoles recuperables al territori, fins i tot tenint en compte que la vinya és una dels grans motors econòmics del Penedès: "nosaltres sempre estem a precari i la pèrdua de terres agrícoles s'enten perfectament quan veiem dia a dia que manca rendibilitat i falten efectius". En tot cas, creu que moltes d'aquestes terres recuperables, és a dir, que ja han perdut el seu ús agrari, són terres més marginals, de menys extensió o en zones muntanyoses: "moltes d'aquestes terres s'havien utilitzat per a fruiters i oliveres i cereals, però si són finques petites o de difícil accés no es poden mecanitzar i això fa que siguin pràcticament inviables", apunta el portaveu del sindicat Unió de Pagesos.
La sequera, l'entrebanc definitiu
El canvi climàtic i la sequera extrema d'aquest any són l'entrebanc definitiu al que han de fer front pagesos i pageses del territori. A aquestes alçades de la tardor i com ja hem vist amb la verema, Unió de Pagesos preveu pèrdues en la collita d'oliva entre un 60% i un 90% per la sequera. Els cultius de secà són els més afectats, i de fet representen prop del 80% del sector. En algunes zones com el Penedès, les pèrdues poden arribar a la pràctica totalitat de la collita. Els pagesos insisteixen que l'increment de preus de l'oli al consumidor no reverteix en el productor, que fa dècades que cobra l'oliva per sota del cost de cultivar-la (entre els 0,30 i 0,50 euros per quilo). "Per la continuïtat del sector, ens podríem adaptar una mica i que no tornin a caure per sota preus de cost", ha reivindicat Jordi Pascual, responsable nacional del sector de l'oli del sindicat. A Catalunya hi ha 80.979 hectàrees d'olivers de secà i 23.126,ectàrees amb rec de suport, segons dades del Departament d'Acció Climàtica que ha traslladat el sindicat. En una campanya normal, es produeixen unes 33.000 tones d'oli. L'any passat la producció es va quedar en escasses 16.000 tones d'oli, però segons Unió de Pagesos enguany "no superaran les 7.000".
PUBLICITAT
PUBLICITAT