DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dilluns, 6 d'abril de 2020
Si dimecres es diu que no hi haurà classes, que l’aprovat és per a tothom, s’haurà donat el tret de sortida a les vacances. Cada any, les vacances s’inicien uns quants dies abans de la data oficial.
Després d’unes setmanes que la cosa ja es veia que anava conquerint territori aquí els nostres responsables polítics no van actuar amb la rapidesa que era necessària per parar el cop
Un erte just per ells, que demostri sense pal·liatius “la necessitat i el compromís” vers la ciutadania. D’aquesta manera els diners dels seus salaris es podran destinar a causes més vitals
Ens podem plantejar perquè aquesta pandèmia sols afecta a la única espècie culpable de destruir la casa de tots els essers vius?
Com altres camps, representa també el bressol dels valors europeus. Un lloc ombrívol, fred i cruel, que exemplifica el cantó més fosc i sòrdid de la condició humana, alhora que els seus més alts valors de lluita, entrega i solidaritat
Globalitzar però -per posar només un segon exemple d’inconvenients- suposa també la difusió ràpida (podríem dir-ne contagi, no?) de les idees (siguin positives o no), els productes (siguin necessaris o no) i, com hem vist, les malalties
El Govern aposta perquè els municipis afectats tinguin ja el mateix grau de confinament que la resta de Catalunya
L'hospital del Garraf ha registrat un total de 32 morts des de l'inici de la pandèmia, i l'hospital comarcal de l'Alt Penedès 11, una xifra que es manté des de fa dues jornades
Una enquesta de la patronal de la comarca posa de manifest que cadascuna ha perdut entre 2.000 i 200.000 euros
He passat dies rebent i llegint o escoltant o visualitzant molta informació i desinformació entorn a l’origen d’aquest “personatge” anomenat coronavirus, que ha vingut a amenaçar-nos de mort... que si és provocat o no, que si els “xinus”, que si els americans, que si Bill Gates, que si un ratpenat... ???
El llibre és la incursió en una mena de biografia amb les necessàries dosis de ficció i de fidelitat a la història de la relació entre dos gran artistes Man Ray i Lee Miller
És natural que qui no cobra vulgui no pagar, és una reacció mecànica. No obstant, un minut de reflexió ens permet adonar-nos que no pagar destrueix el mercat, com deia el gran Agustí Chalaux, i al darrere ens enfonsarem tots
