INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L'EMBARÀS
19-10-2023 9:24
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els canvis en les xifres d'avortament a les comarques del nostre territori narren una història canviant que reflecteix l'evolució de la societat i les lleis al llarg dels anys. L'avortament, una qüestió profundament complexa i personal, ha experimentat una transformació notòria des de la seva despenalització a Espanya l'any 1985. Aquest canvi legal ha donat pas a un debat profund sobre la llibertat reproductiva i els drets de les dones, que continua sent crucial en la societat actual.
No obstant això, més enllà de les estadístiques, cal reconèixer l'aspecte sensible d'aquest tema. És essencial comprendre que les xifres d'avortament no només reflecteixen canvis en la societat, sinó també l'experiència personal de moltes persones i el dolor que pot anar acompanyant d’aquestes decisions. Segons el Departament de Salut, la comarca de l'Alt Penedès va viure un augment significatiu d'avortaments l’any 2021, amb 254 casos, un 22% més que l’any anterior. El Baix Penedès presentava una situació gairebé estable, amb 239 avortaments el 2021 i 242 l’any 2020.
La comarca del Garraf també ha mantingut xifres relativament estables, amb 357 interrupcions voluntàries de l'embaràs el 2021 i 339 l’any anterior. A l'Anoia, en canvi, les dades mostren una disminució més notòria, amb 176 avortaments el 2021 en comparació amb els 221 del 2020, reduint un 20% els casos.
IVE de dones residents segons comarca de residència i el grup d’edat. Catalunya, 2021
Aquestes xifres plantegen una sèrie d’interrogants fonamentals: Quines opcions mèdiques tenen les persones que volen avortar? Quins procediments han de seguir? Com pot aquesta decisió impactar en la seva salut mental? Com es pot afrontar el dol?
L'opció de posar fi a un embaràs és un tema que suscita debats, emocions i moltes preguntes. A Catalunya, com en molts altres llocs del món, la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) és un dret que ha estat llargament debatut i finalment regulat. La Llei de salut sexual i reproductiva de Catalunya, vigent des del 2010, ha proporcionat un marc legal clar per aquest procés, garantint que les dones tinguin accés a atenció sanitària segura i de qualitat durant un moment tan transcendental en les seves vides.
Quan una dona pren la decisió de suspendre una gestació, sigui perquè no està planificada o per problemes en la procés, és fonamental conèixer els protocols i les limitacions que l'acompanyen. En primer lloc, cal dirigir-se a l'ASSIR (Atenció a la Salut Sexual I Reproductiva) ubicat al CAP (Centre d'Atenció Primària) de la seva localitat i sol·licitar una cita amb una llevadora. Allà, se'ls informarà dels seus drets per interrompre l'embaràs, se'ls explicarà el protocol a seguir i se'ls oferiran opcions terapèutiques.
Annabel Laborda, metgessa adjunta en Obstetrícia i Ginecologia al Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i el Garraf, explica que el procediment continua amb la consulta d'un/a ginecòleg/a. Aquest professional valorarà les opcions disponibles per a la interrupció de l'embaràs incloent la possibilitat de rebre un tractament farmacològic a l'ASSIR o, en cas de requerir tractament mèdic hospitalari o quirúrgic, ser derivada a l'hospital corresponent.
La Dra. Laborda també destaca que, segons les lleis actuals, les dones tenen el dret d'accedir a l'avortament fins a les 14 primeres setmanes de gestació si ho desitgen. A més, fins a les 22 setmanes, l'avortament està permès en situacions crítiques que posin en perill la vida de la dona o bé en cas de detectar anomalies greus en el desenvolupament del fetus. Després de les 22 setmanes, només es pot dur a terme en circumstàncies excepcionals.
Moment de la xerrada-col·loqui “Al voltant del dol perinatal” celebrada el passat 9 d’octubre a Vilafranca del Penedès. Foto: Lurdes Artis
Després d'una pèrdua gestacional, les dones poden experimentar una sèrie d'efectes físics i emocionals que varien segons l'edat gestacional en què es produeix la pèrdua. Aquesta experiència és increïblement complexa i personal, i sovint desencadena una gamma de reaccions i sentiments en les dones que la viuen. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, la taxa de mortalitat perinatal a Catalunya l'any 2021 se situa a 3,91 defuncions per cada mil naixements.
En les etapes inicials de la gestació, com el primer trimestre, les dones poden patir un avortament espontani, el qual pot provocar dolor abdominal i sagnat. Aquestes situacions sovint requereixen atenció mèdica per assegurar que tot l'embrió ha estat expulsat. Laborda explica que quan la pèrdua gestacional té lloc en etapes més avançades, com el segon o tercer trimestre, la finalització de l'embaràs pot ser més similar a un part, amb contraccions doloroses i un procés de part traumàtic.
Independentment de l'edat gestacional, les dones poden sentir una pèrdua de control sobre el seu cos i les seves vides. Han de fer front a la pèrdua d'un fill i al futur que havien imaginat amb ell. La pèrdua d'un nadó durant l'embaràs o poc després del part afecta no només a nivell emocional, sinó també físic i hormonal. Ruth Marrugat, presidenta i psicòloga de la cooperativa Somriu Penedès, i Patricia Carceller, psicòloga perinatal, asseguren que “l’embaràs provoca molts canvis en la dona, tant a nivell físic, com hormonal i emocional, fins i tot sabem que el cervell de la dona es modifica durant la gestació.”
Durant la gestació, el cos de la mare experimenta profunds canvis, i el seu cervell s'adapta a la maternitat. La pèrdua del nadó en aquest context desencadena una muntanya russa d'emocions i reptes que han de ser abordats de manera comprensiva. “Emocionalment, no podem fer cap diferenciació, la dona ha perdut un fill, un projecte de vida, independentment de l’edat gestacional i així l’hem d’entendre els professionals i acompanyar-la per donar suport” explica Laborda.
En el moment en què una dona descobreix que està embarassada, comença a establir un lligam amb el nadó que està gestant. S'inicien projectes de vida, expectatives i es crea una imatge de com serà aquest infant i la nova família. Quan es produeix la pèrdua del nadó tot aquest procés es trenca de sobte, desencadenant una sèrie d'emocions difícils de gestionar, expliquen Marrugat i Carceller.
"Un 22 de desembre quan estava de trenta-set setmanes de gestació no sentia bellugar-se el bebè. Vaig anar a l'hospital i em van dir que no hi havia batec. L'endemà em van induir el part i vaig tenir al Kilian". La Cristina, de la Granada del Penedès, va perdre el seu nadó després del part. "Van ser uns dies molt llargs i molt tristos. Ens van deixar molt sols a l'hospital i la doctora que es va encarregar del procés només la vam veure abans de l'epidural i després quan vaig tindre el bebè. Les llevadores, en canvi, van ser molt maques i ens van portar una estona el bebè per poder acomiadar-nos d'ell", explica.
El dol perinatal, afirmen Marrugat i Carceller, és una experiència profunda i emocionalment dolorosa com a conseqüència de la pèrdua d’un nadó durant l’embaràs, el part o en un període de temps breu després d’aquest. Aquesta pèrdua pot ser a causa de complicacions mèdiques, malformacions congènites, mort fetal o neonatal, o altres circumstàncies tràgiques. “Tot i que no podem generalitzar, les emocions més comunes solen ser la tristesa, la culpa, la ràbia, la decepció... No hi ha fases definides ni un ordre concret per experimentar cada emoció, poden variar bastant al llarg de tot el procés de dol” insisteixen.
Les dones que perden un nadó poden guardar els seus records com a estratègia per superar el dol perinatal. Foto: Lia Marrugat (@liafotografia)
En contraposició a altres tipus de pèrdua aquest dol esdevé una experiència particularment complexa i aïllada. “El més difícil va ser posar bona cara als meus perquè no veiessin la tristesa i es preocupessin per mi” recorda la Cristina. El dol perinatal, a diferència d'altres dols, no està validat socialment i és difícil de comprendre per la gent que no l'ha viscut. “Es fa més complicat perquè no ens donen ni ens donem permís per viure'l i transitar-lo plenament”, asseguren Marrugat i Carceller. Aquesta manca de validació social fa que els pares i les mares que estan vivint aquesta pèrdua sovint es sentin sols i incompresos.
Per les famílies, és crucial rebre un suport respectuós per part dels professionals en moments difícils, com ara durant l'embaràs quan hi ha preocupacions sobre la salut del nadó o en situacions d'urgència mèdica. “La manera com els acompanyin els professionals, allò que els diguin i com els ho diguin podrà facilitar o empitjorar els sentiments de culpa. Per altra banda, si els expliquen bé els que els ha passat i quina ha estat la causa, això també els pot ajudar a comprendre millor la situació i afrontar-la d’una manera més adequada” expliquen Marrugat i Carceller.
Tot i que el suport dels professionals de la salut és important per l’orientació i l’acompanyament de les famílies la xarxa de suport i el contacte amb altres mares que han passat per experiències similars en el procés de dol perinatal tenen una gran importància en el suport emocional i la recuperació d'aquestes mares. "Els Grups d'Ajuda Mútua (GAM) són fonamentals per fer un procés de dol" explica Daniel Bonabia, vicepresident de FEDUP (Federació Espanyola de dol gestacional, perinatal i neonatal) i de l'associació Petits amb llum. "Et poses davant un altre igual que el seu fill o filla ha mort com la teva i es comparteixen i es viuen les emocions, els sentiments, es normalitzen els pensaments que poden ser políticament incorrectes. Fas tribu i com que som animals mamífers gregaris, necessitem el contacte i la connexió social i que millor que tenir aquestes necessitats cobertes en un grup que parla el mateix idioma", afegeix.
La Cristina va trobar suport a través de l'hospital on va rebre atenció mèdica. “Al mateix hospital una llevadora em va donar un tríptic sobre el grup d’ajuda mútua Aurora”, explica. La Lurdes Artis és llevadora al Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i el Garraf, i impulsora del grup Aurora. La idea de crear el grup de suport va sorgir l'any 2003 arran d'una inquietud personal; la fundadora del grup es va sentir profundament commoguda per la necessitat d’oferir suport a les mares i els pares que estaven passant per aquest procés de dol. Aquesta experiència personal la va portar a reconèixer la manca de recursos i suport emocional disponibles a la seva comarca per a les famílies que passaven per aquesta situació tan difícil.
“El principal objectiu en la creació del grup Aurora era omplir aquest buit i proporcionar un espai segur i comprensiu per a les famílies que havien patit la pèrdua d'un nadó durant el període perinatal”, explica. L'enfocament no es limitava només a les mares, sinó que abraçava totes les persones involucrades en aquest procés, incloent-hi els pares.
Avui en dia els hospitals i centres de salut arreu del món atenen dones embarassades i parelles que poden afrontar pèrdues gestacionals, perinatals i neonatals, però no sempre hi ha procediments establerts per afrontar aquestes situacions. "Els protocols generals i estandarditzats per a tots els hospitals i centres de salut són molt urgents" explica Bonabia. Aquesta manca pot causar confusió i estrès addicional en les persones afectades.
Els professionals de la salut han de ser conscients de les necessitats emocionals de les persones en aquestes situacions i oferir un suport respectuós i compassiu. Laborda creu que els avanços en la comprensió i la gestió de les pèrdues gestacionals "en els darrers anys han millorat significativament", així com l'atenció que reben les dones que passen per aquesta experiència traumàtica.
És indispensable que la societat pugui assegurar un suport i una atenció de qualitat a totes les dones, independentment de la seva situació. "Es diu que de quatre embarassos un no arriba a terme" explica Bonabia. Les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística mostren que el 2021 hi va haver més de 84.000 morts gestacionals, perinatals i neonatals a Espanya. "Totes les morts són importants i mereixen ser reconegudes, acceptades i que es pugui fer un procés de dol", afegeix.
PUBLICITAT
PUBLICITAT