COL·LABORACIÓ

Que bons que són, que ens duen d'excursió

---

Francesc Badia

04-03-2005 18:50

Hi ha coses que es fan per a recollir quartos. Que serveixen per cobrir despeses i no generen beneficis. Com les ONG. Massa modernes, potser. Ja fa anys que corren agrupacions culturals formades per jovent i dutes per grans que apliquen els mateixos paràmetres en tresoreria. De la pràctica d’una activitat de lleure, competitiva o no, i, més o menys cultural, patriòtica o nostrada, la mainada o el jovent, gaudeixen d’una sèrie d’avantatges a través d’unes activitats que els proporcionen uns ingressos. A ells, no. Al col•lectiu al que pertanyen. Ells, són part d’aquest col•lectiu. Part activa en allò que fan, en tant que passiva en allò que reben. I, damunt, els costa diners. S’assemblen molt als casals d’estiu del meu poble a la meva època d’estudiant. Amb la diferència de que aquestes agrupacions hi són tot l’any, de forma permanent.

A més del que acostumen a fer i que, en definitiva, és el perquè la gent s’apunta, organitzen tota mena d’activitats com si fossin un calendari perpetu. La família veu la jovenalla i comparteix el temps de lleure, sense traves, un mes a l’any, per vacances. Solen coincidir, inevitablement, amb el mes d’agost. Quan les associacions també les fan.

Com en el cas dels pares escolapis, són bons perquè pensen per nosaltres... En el què volem fer? Per quan ho volem fer? O cóm ho volem fer? Sense tenir en compte les nostres individualitats, les nostres relacions interpersonals o familiars. Vaja. Com si es tractés de l’empresa per la que treballem...

A poc que analitzem els hàbits de conducta dels membres de les juntes d’aquestes colles, en donarem compte de que fan el que volen. Però, només en el context en el que es troben. Aquesta servitud els duu a apartar-se, de forma pausada en el temps, dels principis estatutaris que en el seu dia els varen animar. Si aquests hàbits esdevenen coercitius, la cosa es complica. Es complica per dues raons. Moltes d’aquestes organitzacions mantenen activitats competitives reglades. Federades o confederades, mantenen disciplines en que la competència, la rivalitat i el concurs justifiquen mesures com, cobrar a la mainada petites quantitats per arribar tard. En els casos en que participar s’ha convertit en competir, fa pressuposar que el jovent manté una dedicació més propera a la professionalitat que no pas a l’esbarjo. En podríem trobar d’altres que per la seva contextualització, mereixen un article apart.

Tinc entès, per referències properes, que existeixen unes entrades de calés de diferents procedències. Algunes derivades de la competició, i, altres, d’actes diversos. Aquests diners es fan servir, com he dit al principi, per cobrir les despeses dels col•lectius organitzant sopars de germanor, colònies d’estiu i sortides de caps de setmana. Aquells que ho organitzen, els membres de les juntes d’aquestes diferents agrupacions, són els que escollen, "sine qua non", el que volen. Em sembla poc democràtic. I diré més. Aflora la manca de principis i la falta de respecte a la mainada i els seus familiars. De ser consultats, uns i altres, ni la cosa seria igual, ni com ells volen que sigui.

Els que som pares, sabem que la paternitat, doblega voluntats. No fem o deixem de fer algunes coses perquè els nostres fills no es sentin contrariats o perjudicats. Esperant que quant aquests tinguin la personalitat prou formada puguin decidir, si això o allò altre, els hi convé o no. Seria bo, entretant, que sabéssim discernir entre el que creiem que els és convenient i la nostra aportació al respecte. El seguir amb convenciment erroni l’activitat d’aquestes agrupacions, per poder estar amb la mainada, pot fer que aquesta pensi que la nostra presència reforça els postulats del col•lectiu.

Quan ens atrevim a dir als nostres fills que podem anar al teatre o al cinema o simplement que ens quedem un cap de setmana a casa, treballant en una maqueta, ens miren estranyats i ens responen: mare/pare, no te’n recordes que tenim competició?

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies