PROFESSIONALITZACIÓ DEL SECTOR
18-01-2024 Última revisió: 19-01-2024 8:24
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El lleure educatiu va néixer, inicialment, com una tècnica d'intervenció educativa dirigida als infants i joves, amb caràcter associatiu i de voluntariat, que es portava a la pràctica en esplais i caus. Però a mesura que ha anat passant el temps, els canvis socials, com ara la conciliació familiar, han portat que aquest moviment també es contemplés des d’un àmbit professional, a més a més del voluntari.
Aquesta branca més professional engloba serveis tan sol·licitats com són els casals, les colònies, els menjadors o les activitats extraescolars. El lleure educatiu, que neix en caràcter voluntari, com dèiem, avui dia s’ha convertit en un dret social.
La manca de dades i informació
A partir de tota aquesta demanda, el lleure professional i el lleure associatiu s’han convertit en un element clau pel desenvolupament integral dels infants i joves del nostre territori, fora de l’àmbit escolar. Donat que fomenta competències, actituds, habilitats, valors i normes socials, que fan que aquests infants i joves, prenguin consciència del seu paper clau com a persones individuals i dins de la societat de la qual formen part.
Tot i l’evident influència i rellevància social d’aquest sector, avui dia no hi ha cap òrgan que s'encarregui, anualment, de centralitzar les dades i la informació referent a les múltiples entitats associatives de lleure de Catalunya que acullen aquests infants i joves. En altres paraules, no és possible quantificar quants d’ells, així com monitors i caps, van als caus i esplais del territori català.
Pep Montés, gerent de l’Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, d'ACELLEC, està convençut que és un “gran error” el fet que ningú s’encarregui de recopilar i verificar aquesta informació. Les úniques dades recollides temporalment, i també les més recents, fan referència a l'estiu del 2023 (entre el 25 de juny i el 4 de setembre). Durant aquells mesos es van notificar 7.783 activitats d'educació en el lleure a la Direcció General de Joventut, amb la participació de 391.587 infants i joves, i 54.333 dirigents, entre caps i monitors.
Quant al lleure associatiu, es van organitzar 3.652 activitats, que representa el 47% del total d'activitats educatives portades a terme l’estiu passat. D'aquestes activitats, 2.350 corresponen a entitats que formen part dels moviments i federacions d'associacionisme educatiu, com per exemple, Esplais Catalans (ESPLAC), Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEG) o la Federació Catalana de l'Esplai, entre d’altres.
Ara bé, la falta de dades i informació sobre el lleure educatiu no és l’única preocupació de Montés. El gerent d'ACELLEC, com amb altres professionals, es plantegen el futur del lleure associatiu, i reflexionen sobre si és sostenible a llarg termini o podria acabar desapareixent.
La professionalització del lleure educatiu
Segons Jaume Trilla, la resposta a les qüestions i reptes de futur del lleure educatiu no és gens clara i, per tant, és necessari explorar diverses perspectives. Jaume Trilla és catedràtic de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, un dels principals estudiosos i coneixedors de l'obra de Joaquim Franch, el gran impulsor de la pedagogia en temps de lleure a Catalunya.
El catedràtic té una clara preocupació per la professionalització del lleure, total o parcial, donat que aquesta branca es pot vincular a una pràctica formal i remunerada i, per tant, pot suposar la reducció o fins i tot la pèrdua, del que ha caracteritzat fins ara el lleure educatiu: els valors propis del voluntariat.
A més a més, Trilla considera la possibilitat que l’educació en el lleure acabi sent més selectiva des d’un punt de vista socioeconòmic i, en conseqüència, que els recursos econòmics de les famílies acabin creant desigualtats per poder-hi accedir i participar. Aquesta desigualtat d’oportunitats apel·la directament a les administracions públiques, responsables de garantir aquest dret social a totes les famílies del territori.
Joves voluntaris participants de l'Assemblea General Ordinària al Teatre de la Passió de Cervera. ACN
Seguint amb la reflexió de Trilla, cal mantenir l’equilibri entre les dues propostes de lleure educatiu: la professionalitzada i la de voluntariat. Per què en el primer cas hi ha una remuneració econòmica mentre que en el segon no existeix? D’aquesta manera es pot entendre que la professionalitzadora és proporcionalment millor en termes de qualitat que la de voluntariat. Trilla creu que caldria analitzar si és cert que aquesta correlació porta una millora en la qualitat del servei: “En aquest sentit, el supòsit que la qualitat de l'oferta professionalitzada és millor que la del voluntariat s'hauria de demostrar”, explica.
La influència de les noves tecnologies
Sense cap dubte, l’impacte dels dispositius mòbils, internet i les xarxes socials en el lleure educatiu és molt alt. Aquest fet porta a preguntar-nos també quin és el paper de les entitats del lleure, si s'està abordant i de quina manera. “Jo no tinc una resposta clara, el que sí que tinc clar és que seria convenient defugir de les actituds apocalíptiques, que últimament proliferen bastant”, assegura Trilla.
“Fa anys, el problema era la televisió. Es deien d'ella, aproximadament, les mateixes maldats que ara es diuen del mòbil; i també es pronosticaven catàstrofes similars”, insisteix. El catedràtic explica que, avui dia, quan els infants i joves estan mirant la televisió, els adults tendeixen a tranquil·litzar-se una mica, ja que aleshores no estan tan enganxats als telèfons mòbils, “tot i que, igual que nosaltres, ja han après a fer ambdues coses a l’hora”, insisteix.
L’educació en el lleure també s’enfronta el repte de mantenir la seva autenticitat en consonància en un món en constant canvi; així ho veu Josep Maria Capri, regidor d'Ensenyament i Cooperació de l'Ajuntament d'Igualada. Segons Capri, és essencial adoptar les noves tendències i tecnologies sense perdre els valors clau com l'amistat, la natura i el sentit de pertinença del lleure associatiu.
Si aquest tipus d'educació manté la seva coherència i fidelitat als objectius propis, Capri creu que continuarà sent fonamental per les comunitats, com és el cas a Igualada, contribuint al desenvolupament integral dels individus i a la cohesió social. “Mantenir-se i mantenir els valors principals sense perdre aquesta essència, és el gran repte del lleure educatiu. Si són capaços de mantenir-se fidels als seus ideals i objectius podran seguir sempre”, assegura.
El reconeixement social
Alsina planteja un desafiament en relació amb la manera com el lleure educatiu és capaç d’afrontar-se als canvis i les noves dinàmiques socials. “Si és capaç de fer-ho, li espera una recompensa en forma de valoració social”, explica. I afegeix: “Hi ha gent gran que canta en corals pel gust de fer-ho i valoren altament el que fan. Com deia algú, hi ha alguna pastilla o medicament que curi l’ànima? La música ho fa!”. Josep Alsina és professor de música i vicedegà d'Innovació, Equitat i Relació amb la Societat de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.
Per altra banda, Pere Bolet, professor de secundària, exmonitor de cau i formador de directors de lleure, defensa la importància de l'educació en el lleure i la seva creixent influència en la societat, i recalca que aquesta forma d'educació està assolint un reconeixement social que fins al moment havia estat molt limitat. Les famílies i les institucions, segons Bolet, estan començant a descobrir el valor distintiu i singular d'aquest tipus d'educació. "La feina ben feta no té frontera", explica Bolet. El professor creu que el gran repte del lleure educatiu associatiu és continuar endavant amb els esforços, la dedicació i la qualitat que el sector ha sigut capaç de mantenir fins avui dia.
El compromís de les administracions públiques
De la Cruz considera el futur de l’educació en el lleure com a responsabilitat entre governs i administracions: “Des de les administracions públiques tenim el compromís de seguir treballant per a crear espais o propostes que s’adaptin a les necessitats i motivacions dels joves”, explica. Neus De la Cruz és regidora de Joventut i Infància a l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. En aquesta línia, la regidora insisteix en la necessitat de seguir treballant de forma innovadora per oferir oportunitats educatives que fomentin el creixement i el desenvolupament personal dels infants i joves del territori.
Per la seva part, Roger Font, exadministrador i secretari de la demarcació de Baix Llobregat, Garraf i Penedès de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEG), excap (monitor) de cau i formador de l'escola de formació de l'entitat, comparteix la seva percepció amb la regidora. Font creu que l'interès en l’aposta per aquest tipus d’educació és cada dia més evident i considera que hi ha hagut un augment de les facilitats per accedir al lleure educatiu, per exemple, a través de les beques, enteses com un suport essencial pels qui no disposen dels recursos econòmics necessaris.
En aquest context, tot i els progressos realitzats, Font insisteix que encara queden moltes “tasques pendents”, especialment en relació amb les altes institucions. Segons Font, hi ha una demanda excessiva de tasques administratives que compliquen i alenteixen la feina dels voluntaris. "Aquestes limitacions estan subjectes a restriccions i tràmits burocràtics que poden complicar i fer feixuga la feina dels monitors i caps", explica, i insisteix que cal simplificar aquestes qüestions si es vol seguir apostant per les activitats de lleure associatives.
Per altra banda, Àstrid Barqué, mare de tres infants que van al Grup Esplai Parroquial (GEP) de Vilafranca del Penedès des de ben petits, destaca la importància de facilitar als infants i joves l’oportunitat de viure l'experiència d’aquest moviment i creu que cada municipi hauria de posar a disposició de tothom aquesta opció. Per Barqué, el gran repte de l’educació en el lleure és assegurar l'accessibilitat d'aquests espais a tothom, ja que, en realitat, creu que l’oportunitat de participar-hi és un dret dels infants i joves.
La integració social, cultural i lingüística
Un altre repte, i no menys important, és com el lleure educatiu pot jugar un paper significatiu en la integració social, cultural i lingüística de determinats sectors, especialment els d’origen immigrant. Tot i que reconeix que les entitats tradicionals del lleure educatiu poden tenir biaixos en la seva història i actualitat, Trilla planteja la necessitat d'abordar aquest repte amb honestedat i buscar maneres efectives de millorar la inclusió i diversitat dins d'aquest àmbit.
El futur i el desenvolupament del lleure educatiu, tant professional com associatiu, anirà estretament relacionat amb la capacitat de col·laboració que tingui la societat amb l'administració i la rellevància que aquesta li doni. És imprescindible no oblidar la importància d'aquest tipus d'educació inclusiva, i seguir lluitant per garantir que tots els infants i joves hi tinguin accés, independentment de les seves condicions econòmiques, socials i culturals. El lleure educatiu és un dret social que no pot desaparèixer.
PUBLICITAT
PUBLICITAT