ESTAT D'EMERGÈNCIA
01-02-2024 Última revisió: 06-02-2024 18:30
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Ja ens trobem en emergència per sequera. El Penedès en trobar-se a la conca del Ter-Llobregat està afectat per les mesures que ha decretat la Generalitat de Catalunya, que a trets molt generals, són la restricció a 200 litres per persona al dia. A aquesta situació s’hi ha arribat òbviament per la manca de pluges. Però també pel desequilibri entre la disponibilitat d’aigua i el consum. I aquí juguen un paper important les inversions, les decisions i la sensibilització en matèria d’aigua, l’anomenada ‘nova cultura de l’aigua’.
Els anys 1973, 1985, 1988 i 2008 Catalunya va patir diversos episodis de sequera rigorosa que van provocar restriccions importants en el subministrament. El 2008 la situació va ser extrema, fins al punt que el llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltassar, un eurocomunista agnòstic, va demanar a la verge de Montserrat que plogués.
Però va ploure. Els mals es van espantar a la vella usança de la pagesia. Per postres, va venir una enorme crisi econòmica i moltes de les inversions del Pla Especial de Sequera es van quedar en projectes, com és el cas de la dessaladora del Foix, plantejada entre Cunit i Cubelles. Catalunya sempre ha estat en una zona pobra de precipitacions. Sembla clar, però, que no es pot parlar només de sequera per la manca de pluja. El cicle de l’aigua està alterat pel canvi climàtic, els aqüífers estan contaminats i sobreexplotats, els transvasaments han salvat la situació, però no seran una garantia en el futur, les xarxes de subministrament tenen fugues d’aigua molt importants, el consum humà creix i es concentra a les ciutats on hi ha manca de recursos i l’aigua no es reutilitza en prou quantia. Tots aquests aspectes també són sequera, però de gestió.
El Catedràtic emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat, s’ha mostrat molt crític amb la gestió de la Generalitat en matèria d’aigua. El seu malestar arranca el 2009 quan va participar junt amb altres científics sobre l’impacte del canvi climàtic. Arran d'aquests treballs el govern tripartit va traçar tot un seguit d’actuacions i decisions englobades en la nova cultura de l’aigua. A grans trets aquest model tracta del control en la demanda (eficiència, estalvi, control de l’urbanisme i ús dels aqüífers), la utilització de recursos no convencionals (dessalinització, reutilització i centres d’intercanvi temporals), nova directiva marc, la racionalitat econòmica i la conscienciació ciutadana. “Això continua vigent, però les inversions i moltes d’aquestes accions s’han quedat aturades. El Govern no improvisa, però no estem preparats per a un quart any de sequera”, diu el catedràtic.
Dessalinitzadora del Foix, en funcionament el 2030
El maig del 2009 es va posar a informació pública el projecte bàsic de la dessalinitzadora del Foix. La instal·lació es va plantejar amb una capacitat per produir inicialment 20 hectòmetres cúbics d’aigua l’any, però amb capacitat perquè es pugui ampliar fins a 60. La planta hauria de contribuir a incrementar la garantia d’abastament en aportar aigua de nova disposició als àmbits de les comarques del Camp de Tarragona i del sud de Barcelona. Però el procés va quedar aturat l’any següent amb la crisi econòmica.
Aquest novembre ha transcendit que la dessalinitzadora del Foix, projectada per la Generalitat als terrenys dels antics dipòsits de la Tèrmica, anirà a càrrec de l’Estat. El ministeri de Transició Ecològica invertirà els 480 milions d’euros que fan falta per construir la planta de Cubelles i ampliar la de la Tordera, a Blanes. L’objectiu és que la planta estigui en funcionament el 2030.
Per tractar el tema de la nova cultura de l’aigua des dels municipis, l’Ajuntament de Canyelles va organitzar divendres passat la jornada ‘L’aigua en el món municipal’. Entre els assistents hi figurava Ignasi Servià, expert en gestió de l’aigua, enginyer agrònom, ha col·laborat en dos plans d’emergència per sequera, anomenat ‘l’influencer de l’aigua’. Va recomanar als municipis avançar en la digitalització del control de la xarxa, “el gran repte dels plans és que la demanda d’aigua es vagi adaptant als diferents escenaris. Dessalinitzar i reciclar aigua és molt car”. Jordi Codina, advocat especialitzat en Dret d’Aigües i Medi Ambient, una altra participant en la jornada, creu que a manca de pluja cal una bona gestió “durant tot aquest temps s’hauria pogut fer més, arreglar fuites, revisar ordenances municipals abans de traspassar la responsabilitat a la ciutadania”.
Lorenzo Correa, vicepresident de l’Associació d’Amics de l’Aigua, opina que “gràcies als embassaments s’ha fet un miracle, però ara la península és una zona subdesèrtica. L’aigua cara, és la que no existeix. La gestió de l’aigua és la gestió de la incertesa. Tenim aigua a Catalunya, alguns embassaments estan plens, sempre hem viscut amb transvasaments, la interconnexió puntual seria una solució, parlem de solidaritat catalana”.
Marc Pifarré, director general d’Aigües de Catalunya, membre de la Junta de l’Associació d’Abastaments de Catalunya, i exsecretari general de l’Associació Catalana de Municipis, defensa que “el debat de l’aigua ha sigut excessivament polític i poc tècnic. Molt a curt termini, en lloc de tenir una mirada llarga i en clau de país, perquè entre municipis hi ha característiques molt diferents. L’aigua normalment és un servei municipal que no dona problemes. Quan és un problema, és el problema. Cal regular el creixement urbanístic i de concentració de població”.
Una cisterna de vàter, cinc litres d’aigua potable
David Vila, director de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, va significar l’alt consum d’aigua del sector agrícola. Les conques catalanes de l’Ebre, un 48% del territori, on viu el 8% de la població, tenen un 60% consum d’aigua del país, el 95% del qual és agrícola. Les conques internes de Catalunya, la resta del territori, on viu el 92% de la població, el consum d’aigua és del 40%. D’aquest el 44% és domèstic i urbà, el 20% és industrial, comercial i de serveis, el 34,4% de regadius i l'1,6% de ramaderia. “Els regadius gasten 2.110 hectòmetres cúbics a l’any i la ramaderia 60. El pla especial de sequera diu que s’ha de reduir el consum d’aigua agrícola a la meitat”.
D’altra banda, el representant de l’ATLL va donar altres paràmetres. “Cada minut de dutxa són 10 litres d’aigua potable i cinc quan usem el vàter. Hem de començar a pensar en la reutilització d’aigua als municipis”. Finalment Vila, va donar algunes pautes sobre el futur de l’aigua a Catalunya, “la solució al dèficit hídric, l’increment de la resiliència davant l’impacte del canvi climàtic i la garantia d’aigua passa per un sumatori d’alternatives de fonts de proveïment i tres grans eixos d’acció vinculats als ODS 2030: Diversificació, digitalització i descarbonització. Una de les solucions estructurals demana connectar-se a una xarxa en alta: Aigua superficial, aigua dessalinitzada i aigua regenerada”.
El Decret 21/2006, regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. El Codi Tècnic de l’Edificació preveu l’estalvi d’aigua i la circularitat en els edificis de nova construcció. Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal han de preveure una doble xarxa de l’aigua: potable i regenerada. I amb aquesta última, s’hauria de recarregar d’aqüífers i pous, reg de parcs i jardins, neteja de carrers i usos industrials.
La Mancomunitat Penedès-Garraf gestiona sistemes de Sanejament en alta (col·lectors, bombaments, fosses sèptiques, depuradores, entre d’altres) que han delegat els municipis a aquest ens i que estan inclosos en el Pla de Sanejament de Catalunya de l'Agència Catalana de l'Aigua. En aquest sentit, la Mancomunitat actua com a responsable de la gestió del sistema públic de sanejament en alta i del seu abocament. Gestiona 66 instal·lacions de bombament i col·lectors, 35 depuradores. Tracta 38.000 metres cúbics al dia, per 250.000 habitants. Tot plegat amb finançament íntegre de l’Agència Catalana de l’Aigua. El 2022, el conjunt instal·lacions d’aigua depurada va ser 41.487,68 metres cúbics al dia de mitjana, però el 2023 van ser 38.852 metres cúbics, una reducció a causa de la baixada de precipitacions.
Sònia Garcia, cap de Servei de Sanejament, assegura que la Mancomunitat està al dia del previst en la planificació quant al sanejament, però que cal posar èmfasi en la regeneració i la redistribució. “L’aigua residual un cop depurada es torna al medi natural. Si es vol reutilitzar cal fer un tractament complementari de regeneració que permetrà destinar-la a altres usos, i en funció del tractament pot ser utilitzada a l’agricultura, o la neteja de carrers, o el rec de jardins o la recàrrega d’aqüífers o determinats processos industrials. En cap cas l’aigua regenerada es pot utilitzar directament per a usos de boca ja que no està potabilitzada”.
25% de pèrdues a la xarxa de Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú manté amb la Companyia d'Aigües la gestió directa del cicle integral de l'aigua. Junt amb Manresa, Reus, Vilafranca i Mataró, són de les poques ciutats que tenen un servei municipal. Han sigut els primers municipis a baixar la pressió d'aigua, sobretot de nit, amb la qual cosa s'ha millorat 1% el rendiment. Actualment, a Vilanova i la Geltrú s'està entre 180 i 190 litres per habitant / dia. Però el gran problema és el 25% de pèrdues, "és la gran batalla que lliurem cada dia, des de fa temps i ha estat gràcies a la digitalització que estem començant a obtenir resultats esperançadors", apunta Marc de Arias Sanabra, gerent de la companyia.
Aquest 2024 tota la xarxa d'abastament, de 200 km, estarà digitalitzada, però calen cinc anys més per substituir els 35.000 comptadors del municipi. Amb aquest escenari, amb molta més precisió de dades, "és molt més fàcil actuar sobre les fuites. Quan tens tot el cicle complet pots aplicar mesures, de manera discriminada, porta a porta, si no tenim això, per molt que l'administració faci pedagogia és molt complicat canviar els hàbits de la ciutadania gent. No obstant això, amb les millores implantades fins a ja hem millorat un 1,5%", apunta de Arias. El gerent és partidari de sancionar els grans consums d'aigua amb tarifes elevades, "no podem tallar el subministrament, tret que hi hagi una fuita. Les tarifes tenen quatre trams, el quart hauria d'augmentar de preu de manera exponencial en estadis de sequera en aquells casos on els consums siguin evitables i l'abonat no s'avingui a reduir-los".
El responsable de la Companyia d'Aigües opina que "s'haguessin pogut fer moltes més coses, com la planta dessalinitzadora del Foix, però si no s'hagués fet res, fa més d'un any que estaríem en emergència. S'han fet la dessaladora del Prat, les tasques de bombament i regeneració han donat molt bon resultat". Ara bé, creu que "si xarxa d'abastament Ter-Llobregat punxa, punxem tots perquè depenem en un alt percentatge d'ells. Nosaltres fa mesos que estem treballant a recuperar fonts i pous alternatius, tant municipals com privats. Aquestes fonts no podran suplir mai l'aigua d'ATLL".
El pantà de Foix al 52%
Un dels indicadors de la sequera arreu del país han sigut els embassaments. A la comarca es mira el pantà de Foix que actualment està a un 52% de la capacitat. Aquest embassament és gestionat per la Comunitat de Regants del Pantà de Foix, tot i que és propietat de l’ACA. 1.000 regants dels quals un 10% són pagesos de regadiu. Part de l’aigua regenerada de la depuradora de Vilafranca va a parar al pantà. L’aigua del pantà només serveix per regar, “mai s’ha plantejat reciclar l’aigua per ús de boca”, assegura Ramon Soler, cap de serveis de la Comunitat.
Actualment, hi ha 15 metres de llot acumulat, que tapa tres comportes de desguàs. Aquesta capa ha impermeabilitzat el fons del pantà, que del contrari filtraria molta aigua. De fet, l’embassament havia arribat a estar molt més buit “el 1930 el camp de futbol del Castellet havia estat dins de l’embassament”, exclama Soler. La Comunitat de Regants no està afectada pel decret de sequera. La xarxa té 100 anys i es mira que reparar les fuites. “Si plou, li diem al pagès que no agafi aigua. No tenim clar que l’estiu vinent el puguem passar com aquest, no hem anat malament”.
Per últim, Xavier Soler, és doctor en geologia, ex-professor de geodinàmica de la UAB i diplomat en arquitectura naval per l'Institut de Tecnologia Marina de Stamford (USA). A nivell local, és membre del Grup Climàtic de Vilanova, junt amb 10 persones més, que venen del camp de la física, la química, la biologia i la enginyeria. Col·laboren amb entitats pel clima. El seu objectiu és donar a conèixer la problemàtica climàtica i la seva evolució. Aquest científic considera que l’agricultura i ramaderia són els grans culpables que els aqüífers estiguin contaminats però també del 40% de les emissions.
Xavier Soler explica que abans de la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat “ens subministràvem d’aigua de pous de la zona. Els aqüífers han estat sobreexplotats. En extreure molta aigua, va baixar el nivell freàtic. Si s’abaixa augmenta el nivell de contaminació perquè l’aqüífer es renova sol, aquesta és un gran avantatge respecte als embassaments, a part que perden poca aigua perquè no s’evapora”.
La sobreexplotació i la contaminació han reduït la capacitat d’aprofitar l’aigua subterrània. “Però a la plana de Vilanova hem estat de sort perquè molts aqüífers estan relativament recuperats perquè s’han pogut regenerar en deixar-los tranquils per la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat”, el geòleg aporta aquesta dada optimista d’arrel d’un estudi del subsol de Vilanova i la Geltrú que està realitzant.
Al Garraf hi ha dos tipus d’aqüífers. El massís del Garraf és un sistema càrstic, l’aigua del subsol corre de pressa i s’aboca al mar. Després hi ha un sistema d’aqüífers detrítics, aquests són recuperables, “es poden recarregar amb aigües regenerades, sobretot per aigües residuals. Hem d’aprofitar la propietat de qui sigui per fer pous. Cal aprofitar un sistema continuat de reutilització de l’aigua”, conclou Soler.
La frustració dels científics
El geòleg, com molts científics, mostren una enorme frustració perquè fa temps que avisen de la situació que esdevindrà pel canvi climàtic. Han fet una feina ingent d’investigació i d’informar a l’administració del que pot venir si no es prenen mesures oportunes. “La sequera no és només que no plou. Tot el cicle de l’aigua està alterat. La vegetació juga un paper important per la transferència d’aigua de les arrels cap a l’atmosfera, hi ha molta massa forestal. “Cada cop consumim més aigua, hi ha més població i viuen d’una manera diferent, es consumeix tres vegades més que fa 30 anys. S’ha canviat la circulació atmosfèrica perquè la zona polar s’ha escalfat deu vegades més que la resta. A l’estratosfera del pol Nord la temperatura ha pujat 50 graus. A mesura que es va fonent el gel, la radiació solar és absorbida cap a l’aigua, el 70% del planeta és aigua. Els oceans són el sistema que tenim més fotut. La sequera és el primer problema que ens ve. L’augment de temperatura suposa la falta de vida”, conclou, lamentablement, Xavier Soler.
PUBLICITAT
PUBLICITAT