La Candelera és la primera

Em plau afegir-ne, però, uns quants més amb temàtica idèntica: "Candelera clara, fa bon fred encara / Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa / Per la Candelera, es casen l’ocell i la cadernera / Per la Candelera l’ós surt de l’ossera, i, si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó / Per la Candelera, una hora sencera / Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets, i, per la Candelera, plorets / Si per la Candelera el vent no apaga la llumenera, bon any espera / Si la Candelera riu, llenya al caliu, i, si no riu, aigua al caliu". Mira com arriba a ésser de bonic i ben farcit el costumari català!

Immers encara en el to poètic, heus ací una altra filera de refranys: "A mig febrer, jornal sencer / El febrer ja és jornaler (perquè els dies s’allarguen) / El febrer és febrer (és fred i inestable) / El febrer, mes mentider ( variable i amb menys dies del normal) / El febrer té bon alè (a causa del vent) / El febrer és mes geler (acostuma a fer molt de fred) / Febrer assolellat, febrer gelat / Pel febrer, abriga’t bé… Amb dues capes, si pot ser / Pel febrer, el tord se’n va i se’n ve (s’inicia la migració de les aus) /Si el febrer riu, el fred reviu (tot i fer sol, alhora fa fred) / Si no plou pel febrer, mal va el graner (la pluja d’aquest mes és molt beneficiosa per al gra)".